L'embarcació es passa tot el dia transportant la gent que va d'una banda a l'altra del riu. És un trajecte curt i que costa molt poc, però qui hi arriba per primera vegada mai no en sabrà el preu habitual: segurament pagarà el doble, o més, del que paguen els nadius. I els nadius són gent alegre i festera que posen bona cara a totes les envestides del temps. Ells, com les aigües del riu que els dóna vida, passen plàcidament sense massa estropeig. Els homes de blanc (a popa) i les dones de negre (a proa) omplen el vaixell que, segons com bufa el vent, ha de capejar les rares onades que embruten la superfície acostumada al bon temps.
Un cop que s'ha passat a l'altra banda, a l'oest, tot cobra un aire familiar que enlluerna. Les camionetes que fan un recorregut traçat a força de dies, esperen fins que estan ben plenes. Llavors comencen el periple per una carretera que a vegades es torna carrer. Per una banda hi ha el riu, les barques a vela que passen jugant amb la força i la direcció del vent, els animals a lloure pasturen l'herba ben verda que creix ran de l'aigua... A l'altra costat hi nuclis de població fets amb cases de parets gruixudes i voltes que han pintat de blaus i ocres. Un poc més amunt ja s'hi veuen els turons plenes d'arena. Som a Garb Aswan, la part oest d'Aswan, al sud d'Egipte. Aquí tothom és de Núbia.
Després del canvis que provocà la Gran Presa sobre el Nil, la gent s'organitzà a la seva manera. Aquí ara hi tenen els petits comerços, les mesquites, les escoles... A una d'aquestes escoles, una escoleta per a gent menuda, els alumnes estan a l'ombra d'un gran sicòmor. Si la temperatura és agradable tothom s'estima més estar a l'aire lliure perquè, gràcies als grans espais de què disposen, aquest és el seu estil de viure. Llegeixen, canten, comencen a dibuixar les primeres lletres gràcies a l'esforç del personal que, amb més ganes que mitjans, fan el dia a dia a un indret del món que qui arriba sense manies ben aviat el farà -i el faran- un poc seu.
