Juan de Dios Cisneros bronyeix la baula daurada que ornamenta l'entrada al palauet dels seus senyors. Bronyir sense aturar, i no gosar mirar als ulls del que parla. Un guia cultural (ara en surten com a bolets) que explica a un grup d'estudiants, les proeses de com fou el darrer clau i amb qui, del botifarra de torn. Juan de Dios Cisneros no entén la nostra llengua, però ja ens ha comanat el nivell B de català, perquè li ho ha dit la senyora, que per altra banda no en té ni puta idea de parlar-lo. Segueix bronyint, tot i que el llambreig del metall ja enlluerna els que passam caminant, però compleix les ordres, bronyir un parell d'hores seguides. La mirada dels vianants que ens movem per Ciutat a l'hora d'entrar a la feina, mai no es troba amb l'esguard d'aquest nadiu americà. Una llei no escrita l'advertí, tot d'una, en baixar de l'avió i arribar a la Plaça de Sant Francesc, tingué el temps suficient d'observar mentre caminava amb l'equipatge i trobar una fesomia prou familiar, custodiada per un monjo que de forma paternalista reposa la mà esquerra sobre l'espatlla del petit salvatge a punt de ser domesticat.

J. de D. Cisneros, de tant en tant, ve a cercar el pes de la senyora i intercanvia algun mot amb el llibreter, els comptats, en una llengua (la castellana) que no domina, ni porta com a definitivament seva. Avui, com sempre, és al peu del canó començant la setmana amb el pedaç a la mà, seriós, complidor i uniformat. Gairebé no tindrà temps de res i probablement passaran setmanes, abans que s'assabenti que un de la seva tribu ha començat a posar ordre a la vergonya de cinc-cents anys de genocidi i d'espoli continuat, sense reconeixements, ni perdó del deute extern i que a través de les urnes ha començat pel principi, el final del monopoli.

Que la postura és desfasada i que es torna enrere, potser sigui un fet, però... què esperaven, seguir xuclant indefinidament? El Javier Solana estaria més maco calladet. El sistema soviètic fracassà, però l'actual model de lliure mercat sense límits, també ho ha fet i és legítim que en ple 1 de Maig de 2006 els nadius bolivians recuperin part de ca seva. Que el populisme sempre és corrupte? Als nadius d'Amèrica del Sud ja no els ve d'aquí i perquè els robin, es deuen estimar més que el lladre sigui de casa.

Els han tractat pitjor que als animals, durant segles. Potser, ara, el fillet de Juan de Dios Cisneros que ha quedat amb els avis, veurà obrir una escola al seu poble, podrà estudiar, llegir els diaris i algun dia anar al cine. Quan sigui gran, en arribar a Ciutat, si visita el seu pare, si passa per la plaça de Sant Francesc, sabrà tot d'una que a l'estàtua, rere el Juníper Serra i l'indiecito ensinistrat, només hi falta el John Wayne.

Però mentre esperam les reaccions del poder neocon, podem imaginar una altra pel·lícula on Francesc Antich recupera el poder i el primer que fa és nacionalitzar la primera línea de costa, que ja toca, que sí, que als que reciclam a casa el fems, perquè és més còmode fer-ho, ens fan pagar una taxa abusiva de recollida i d'incineració, i tot per la merda que deixa el turisme. Algun dia també ens tocarà fer S'Indio, no?

Mentre compar la nacionalització dels hidrocarburs amb la retirada de la implacable i revolucionària ecotaxa i el seu corresponent «euret», torno a la trista realitat i em trobo -el meu rotllo panteista de comunió amb els indis s'esmuny per moments- un llibre que trenca motlles i que sembla ser la nova Bíblia del comitè de «Savis de l'Oremus», és una novetat d'aspecte carrincló, el seu disseny em causa una picor psicosomàtica i mentre em grato llegesc: La espiritualidad del turismo, que forma part de la tesi doctoral presentada pel seu autor Antoni Alzamora Salom doctor per la facultat de Teologia de Catalunya i l'Institut de Teologia Fonamental i rector de la República Independent de la Parròquia de Santa Ponça, i que ens assegura que el turisme és «la cultura del ocio y de la movilidad», «al año hay setecientos veinticinco millones de turistas en todo el mundo» que es desplacen gràcies als hidrocarburs, dic jo, i afegeix en boca de Joan Pau II en el missatge de la jornada Mundial del Turisme l'any 2000: «El turismo puede llenar lagunas de humanismo y de espiritualidad, por ser medio de encuentro con uno mismo, con los otros y con Dios». Usted ha seleccionado sin plomo. «Las vacaciones son días en que se puede dedicar más tiempo a la reflexión sobre los significados profundos de la vida». «En el contacto con la naturaleza, la persona encuentra su dimensión como criatura, pequeña pero, al mismo tiempo, única, capaz de Dios porque interiormente está abierta al infinito», afegeix Benet 16 durant un míting que féu el 17 de juliol del 2005. La senyora seu al seient de darrere, Juan de Dios Cisneros que ara du uns guants de lli blanc, ha penjat la mànega al seu lloc i camina cap a la cabina complint ordres: «Una vez haya repostado cuelgue por favor la manguera y sin mover su vehículo pase por caja. Muchas gracias y buen viaje!»