El Govern d'Alemanya, a través del seu Goethe Institut, finança tot quant pot els centres que es dediquen a divulgar l'alemany tant als països germanoparlants com a la resta del món. Se n'ha d'amagar? No. N'ha d'estar orgullós.

El Govern d'Itàlia, a través del seu Istituto Dante Alighieri, finança tot quant pot els centres que es dediquen a divulgar l'italià tant a Itàlia com a la resta del món. Se n'ha d'amagar? No. N'ha d'estar orgullós.

El Govern de França, en lloc d'abandonar els francòfons del Quebec al seu aire i que es dissolguin dins l'estat anglosaxó del Canadà, fa una altra cosa: els ajuda tot quant pot. Se n'ha d'amagar? No. N'ha d'estar orgullós.

El Govern d'Espanya, a través del seu Instituto Cervantes, finança tot quant pot els centres que es dediquen a divulgar l'espanyol tant als països hispanoparlants com a la resta del món. Se n'ha d'amagar? No. N'ha d'estar orgullós.

El Govern basc, a través del moviment de les Ikastolak, finança tot quant pot el moviment que es dedica a divulgar la llengua basca tant a la «comunitat autònoma» basca com a Navarra com a Iparralde. Se n'ha d'amagar? No. N'ha d'estar orgullós.

A la fi la Generalitat de Catalunya, a través de l'OCB, en lloc d'abandonar els mallorquins al nostre aire i que ens dissolguem dins la Mallorca forastera que projecta el nacionalisme espanyol, es decideix a ajudar-nos així com pot. Se n'ha d'amagar per por de què dirà la quintacolumna forastera damunt la premsa madrilenya d'extrema dreta desembarcada a Mallorca?

Jordi Caldentey. Manacor.