Si el ciutadà Acebes, després de la crisi interna del PP provocada per ETA, ha de continuar ocupant algun espai públic per ventura seria interessant que deixés de sentir-se imprescindible. Cada cop que apareix en els mitjans deixa d'assemblar-se menys a si mateix i prefereix el rol de portaveu de la derrota. Els darrers quatre dies de la seva vida pública van ser gloriosos, extraordinaris per a la democràcia, entre d'altres coses perquè mai més en la curta història de la democràcia espanyola actual ningú no havia demostrat tenir una major habilitat per estimular el vot. Acebes és ideal per a mantenir el sistema, perquè com més apareix més sabem allò que volem i més el consideram útil com a punt de referència. Cada aparició pública apunta el precipici, la catàstrofe i el caos, tot el contrari d'allò que vol la ciutadania normal i assenyada. Com més Acebes, menys PP i més democràcia tindrem, perquè l'home té una capacitat política, cívica i intel·lectual extraordinària. La seva visió i la seva anàlisi de la realitat és imprescindible, democràtica, inqüestionable i, arribat el cas, fins i tot infal·lible. Dos anys després de la seva actuació més genial, la seva veritat persisteix i està més contrastada que mai. Ningú no dubta que Aznar és Déu i Acebes el seu profeta, aquell que posa veu als desitjos i a la voluntad d'aquell que ocupa de forma invisible tot l'espai democràtic i que s'ocupa de mantenir l'esperit democràtic a l'estil més castís i immortal. La democràcia d'Acebes és dogma de fe en la veritat absoluta i certesa d'estar en el millor camí dels possibles. Sense Acebes el totalitarisme, la demagògia, la mentida i l'interès més desvergonyit ho haurien envaït absolutament tot. Gràcies al sentinella de la democràcia, gràcies a les correccions diàries de l'homo sapiens sapiens, vivim esperant el dia del retorn al paradís, aquell en el qual els bons sempre seuen a la dreta.