Està clar que no dic res de nou si afirm que el preu dels habitatges està impossible arreu del món, fins al punt que són poques les esperances d'arribar a gaudir-ne un per part dels joves amb les feines d'avui. Kyle MacDonald és un jove canadenc que ha arribat a aquesta conclusió i ha decidit fer dues coses per arribar a aquesta utopia i cap d'elles no passa precisament per fer cap d'aquestes feines precàries i mal pagades que està acostumat a fer, i que van des de repartidor de pizzes a domicili fins a venedor de coses estrambòtiques en fires, la qual cosa, sigui dit de passada, havia servit per posar de manifest les innates qualitats com a venedor d'aquest jove emprenedor. Total, que ha decidit fer servir les dues coses que tenia a l'abast per tal de realitzar el somni d'arribar a ser propietari d'una casa: un clip d'aquests per subjectar papers, això sí, de color vermell, d'una banda, i el poder d'Internet, de l'altra. Amb aquest bagatge pretén, amb paciència i mitjançant intercanvis, arribar a poder comprar una casa. Val a dir que, de moment i en poc més de mig any, ja ha arribat a tenir pagat el lloguer d'un any d'una casa a Phoenix, Arizona. Va començar per posar un anunci a Internet oferint bescanviar el seu clip vermell per una cosa millor i va aconseguir un bolígraf en forma de peix i així, de mica en mica, i gràcies a la visibilitat que Internet proporciona ha arribat al lloguer d'un any, passant per una estàtua, un snowmobile, un generador, llaunes de cervesa i coses similars. Òbviament, anava relatant els seus progressos en el seu blog i això va cridar l'atenció d'un programa de televisió, la qual cosa li va facilitar encara més els seus intercanvis. Està clar que el lloguer d'un any queda enfora de la propietat, però sembla que les històries vinculades a cada un d'aquests barats han interessat a productors de Hollywood i, està clar que si s'arriba a fer la pel·lícula i funciona, hi pot haver molt més que per a una casa raonable. La història d'aquest canadenc no és ni l'única ni la més sorprenent de les que ha generat Internet en relació a noves formes de fer doblers. El passat mes d'agost va donar la volta al món la notícia de la iniciativa d'un altre jove -aquesta vegada anglès- que havia decidit vendre els píxels -cada un dels punts de llum d'una pantalla d'ordinador- a un dòlar cadascun. Si un hom té en compte que cada pantalla en té pels voltants d'un milió, resulta bo de fer treure comptes del que podia fer si el negoci funcionava. I va funcionar, en poc més de quatre mesos, va vendre tots els píxels (en paquets mínims de 100) i va arribar a recaptar poc més del milió de dòlars que s'havia proposat. Les dues històries tenen els mateixos ingredients: imaginació i el poder d'Internet sàviament emprats. Alex Taw, el de la pàgina del milió de dòlars, es volia pagar els estudis -i amb el que ha tret es podrà pagar el doctorat- i, com Kyle, va entendre les oportunitats que ofereix Internet. Cada un dels compradors dels píxels del milió té un petit espai publicitari i, segons diuen els compradors, han compensat amb escreix la bestreta, tot i que d'entrada, per molts semblava que compraven fum. Més complicat ho té el del clip que vol convertir en una casa, però sembla que ho té encarrilat. Tanmateix, no cal que ningú s'afanyi a copiar cap d'aquestes iniciatives, ja que ben bé tots els imitadors de la pàgina del milió han fracassat. Surt més a compte posar-hi imaginació i inventar-se'n un de nou, de negoci d'aquests: hi ha marge i possibilitats. Si és que hi estau interessats, és clar.