Aquests dies, entre moltes altres coses, han servit per començar els preparatius i per iniciar els primers entrenaments oficials de la campanya electoral de 2007 a les Illes Balears. En política, ho començam a tenir clar, cada legislatura té les seves característiques i cada cita electoral pot anar acompanyada d'alguna novetat. En el joc de la política ningú no hi té un lloc segur, en la titularitat, fins que no ha passat per les urnes. Aquí no hi ha passat o present, mai o sempre, sí o no, sinó més aviat un tot depèn de l'estadística i de les probabilitats que ofereixen els resultats finals. Mateu Crespí i Francesc Antich han estat els primers a arribar a l'escenari. Contra pronòstic l'entorn social dels seus partits respectius té una certa pressa per conèixer els efectius i les estratègies, entre moltes altres coses perquè sabem que en aquesta casta de «competicions» esser favorits «avant match» no és una garantia segura. Els favoritismes i els pronòstics estan molt bé i, fins i tot, a vegades l'encerten, però no sempre. Per ventura, la campanya que es prepara podria acabar amb algunes inèrcies i podria rompre tòpics, com també les trencà la campanya estatal del 2004, en una conjuntura marcada pel caos i l'autodestrucció. Allò que demanaríem a tots és un major respecte a la ciutadania, més il·lusió i una major capacitat d'implicació en tot allò que ens afecta com a societat. Estic segur que en aquesta ocasió i en el futur la victòria serà per a aquells que siguin capaços de fer entendre que per damunt dels interessos individuals, immediats i primaris n'hi ha uns altres de generals, públics i col·lectius. Si la política és només donar més poder als poders per assegurar el nostre pa de cada dia, per a això no fan falta maletes, sinó més aviat dígits bancaris. Esperam que darrere Crespí i Antich vagin arribant els altres candidats, tots amb la mateixa frescura i il·lusió, i amb la mateixa consciència que caldrà lluitar fins al darrer moment, esportivament però com a cans rabiosos.