D'entre els escrits que no és bo negligir, destaquen els de Carles Manera, que, per davall d'aquesta clovella d'academicisme moderat, contenen dosis molt concentrades per activar ideals i utopies. Aconsellaria als que ahir no llegiren el seu article a DdB que el recuperin via internet i que el difonguin entre els seus. La valoració que hi fa del paper de l'empresari en la societat és exacta, justa, plena de sentit comú: o sia, és revolucionària. Incita els empresaris a assumir un ampli compromís social, per desintegrar ja d'una vegada aquesta maligna doctrina que proposa l'obtenció de beneficis com l'únic objectiu de l'empresa: doctrina inadmissible, sobretot en un país com el nostre, en el qual el patrimoni comú és part substancial dels actius de l'empresa. «Els empresaris haurien d'adoptar la visió de 'socialitzar' -i ho dic, com és natural, no en el sentit polític ni econòmic- les seves activitats: ser més permeables i actius al món de la cultura, de la investigació, de la formació pràctica i teòrica. De tot allò que, en definitiva, significa benestar social»: és la conclusió final d'un treball que perfila amb molt de coneixement el rol de l'empresari en el nostre país. Naturalment, quan llegim escrits que van en aquesta direcció, l'escepticisme barra el pas a qualsevol espira d'optimisme. Sabem que, en general, el retrat robot de l'empresari que fa negocis en el nostre petit i fràgil territori insular, no és gaire sensible a les demandes expressades per Carles Manera. Algunes excepcions d'exemplaritat contundent no ens han d'impedir canar una extensa realitat decebedora. I, no obstant, hem de fer compatibles les ensenyances de l'experiència, les dades dominants de la realitat, amb la valoració dels possibles factors de canvi. No sé si aquests dies hem estat, tots plegats, a l'alçada que demanda l'accés de Joan Gual de Torrella a la presidència de la Cambra de Comerç. Sens dubta, Gual de Torrella és l'home que té una visió moderna del paper de l'empresariat, que pot enllaçar amb l'esperit d'aquells dits Insensatos del tomb del XIX al XX, que crearen el Foment del Turisme i adreçaven els seus esforços a la regeneració econòmica i cultural del país. A Joan Gual de Torrella no és menester explicar-li tota una sèrie de coses bàsiques. El paper de la cultura, de la recerca, de la innovació en la societat, el té perfectament assumit per formació i per trajectòria vital. Sap que un club de rics no és la riquesa i que la riquesa no suplanta el progrés. Etcètera. Tot plegat, coses normals, de sentit comú. Per ventura estam davant un altre exemple del que dèiem abans: el sentit comú és revolucionari.