Aquests darrers temps, no sé per què, malgrat que els entesos en aquestes coses del subconscient i les tendències de l'instint em diguin que és un símptoma clar de vellura gens ni mica prematura, he començat a assolir el costum de llegir les esqueles mortuòries que els diaris publiquen tots els dies. Quan m'hi top m'hi atur, no és que les cerqui obsessivament, alerta. Els ulls hi van, tanmateix, no hi puc fer més. L'objectiu reflex d'aquesta curiositat meva, és besllumar si entre els escrits mortuoris publicats hi ha el de qualcú conegut, o algun familiar de qualque coneixença de compromís que en diuen, més que res per després poder complir el precepte social d'anar a consolar al funeral, que és una llauna per a tu i pels familiars que han d'aguantar la llarga teringa de gent que els va recitant amb cara més o menys circumstancial, tòpics i convencionalismes un darrere l'altre, per un tub, que no s'acaba mai, pobres. Però, aquesta és la tradició i el costum, i hauran de passar generacions per canviar-ho, si és que cal fer-ho, que aquesta és una altra.

Ja dic, en aquestes de topar-me amb la pàgina de les esqueles d'un diari i revisar-la, en una d'aquestes vaig fer una troballa vertaderament interessant, que pel seu tarannà i flaires solemnes i curioses, m'ha semblat molt digna d'haver figurat en lloc d'honor al «Celtiberia Show» del recordat Luis Carandell. Exactament aquesta: «D.O.M./ Rogad a Dios por el alma de los MÀRTIRES DE LA TRADICIÓN/ DE 1833 A 2006./ El solemne funeral por el eterno descanso de las almas de nuestros Mártires se celebrarà, D.M., el próximo dia 25 de marzo de 2006, en la Capilla del Convento de las Capuchinas (C/ Can Jaquotot nº 1 de Palma de Mallorca.)/ Los pueblos carlistas de la Comunión Tradicionalista Carlista de Catalunya y Reino de Valencia invitan a los carlistas del Reino de Mallorca y a toda persona de buena voluntad al solemne funeral, i a la comida de hermandad que tendrá lugar posteriormente en el Restaurante 'El Celler de Sa Prensa' en Plaza Patines de Palma de Mallorca./ Para comunicar asistencia y cualquier duda, escribid a -aquí una adreça electrònica-, o llamar al... -un telèfon mòbil-».

I em vaig quedar com enviscat, tu. De principi com un tuf de ranci, de calaix de canterano amb bolles de naftalina. Perquè, anem a veure, els màrtirs de què parla l'esquela aquesta són els morts de les guerres carlistes, allò que inaugurà la mort de Fernando VII, el Borbó aquell que es desdí de tots quants juraments va posar Déu per testimoni, va fer abdicar el seu pare Carles IV (us sona aquesta música) i es passà per l'engonal «La Pepa», la Constitució de 1812. Un privilegi de rei, vaja. Ostres de monarques i figues flors per a Nadal, aquests carlistes... Però vaja, cadascú enfronta la vida i les personals cabòries com el seu enteniment li dóna a entendre. I que Déu ajudi a l'enganat, que solem dir al Pla. De tota manera, allò més inversemblant, original i mai vist pel que signa aquí baix és: la primera i única esquela mortuòria de la meva vida que conviden a dinar després del funeral. Sí, sí, ho diuen ben clar: us conviden a posar peus davall taula. Tornau-la a llegir i veureu. Encara hauré crescut dos dits, avui, que s'exclamava mon pare quan casualment descobria alguna cosa nova, desconeguda i insospitada. Bé, res més. Als del banc de davant de tot del funeral de la Capella de Les Caputxines, els que presidiren el dol, que els acompany amb el sentiment, apa, que de quedar bé no se'n penedeixen mai.