Bones notícies: a Itàlia, el neo-feixisme baixa punts respecte de la voluntat de decència. La grolleria de Berlusconi ara li serà més amarga a ell que no a tots nosaltres. Com la dels mandataris marbellins. Si Gil y Gil hagués estat italià, a qui creis que s'hauria assemblat més: a Berlusconi o a un capo de segona fila? I, ja que hi som, podríem emmandrinar l'argot de la política: Berlusconi no és ni ha estat mai líder del «centre-dreta», com se l'etiqueta a molts de diaris, en notes d'agència, per la tv. Berlusconi és el neo-feixisme parasitant la democràcia. Un anti-sistema, de fet. A Espanya també se'n sap cosa, d'això. Romano Prodi no és d'esquerra ni de centre-esquerra. Hi ha esquerra en el conglomerat que lidera. Però ell, dreta civilitzada, que ja és molt. Més bones notícies: Chirac i Villepin -darrere la cortina: Sarkozy fregant-se les mans- han hagut de retirar un projecte de llei que pretenia donar força legal a l'esclavatge aplicat als joves. «El país no estava preparat», explica Villepin, qui, en el decurs d'aquesta guerra, ha perdut aquella elegància seductora de qui ha anat des del parvulari en cotxe oficial. Com es poden equivocar tant, uns polítics francesos que coneixen el poble francès? Sembla mentida que hagin infravalorat la capacitat de mobilització dels francesos. A Hongria, s'ha pogut barrar el pas a una de les dretes més temibles d'Europa. Aquí, Zapatero acceptà la dimissió de José Bono, una altra notícia excel·lent. La seva presència al govern d'Espanya era un factor constant de desunió entre les distintes comunitats de l'Estat. Qui sap on reapareixerà. Vázquez fa novenes en el Vaticà. Deu haver entès Rodríguez Ibarra que ha de posar les barbes en remull? Sempre és millor que no t'afaitin en sec. És una bona notícia que la masturbació continuï sent pecat? Ens ho han volgut recordar els bisbes espanyols. Res com la pròpia consciència per detectar la naturalesa del pecat. La banalització de la sexualitat fa les persones banals, diuen ells, cada dia més talibanitzadors. Res no banalitza tant la sexualitat com projectar-hi la moral cel·lulítica de la Conferència episcopal. En fi, ara van tot lo sant dia amb la cresta encesa: per què no feren el gallet davant José María Aznar, reclamant-li la derogació de lleis contra les quals s'havien manifestat -divorci, interrupció de l'embaràs...? Aleshores tenien majoria absoluta: què els aturava? Una notícia decididament funesta: Bush assegura que la intervenció armada dels EUA a l'Iran és pura especulació. Posem-nos bé amb Déu, fins i tot els agnòstics -també els ateus, per descomptat: l'ocasió s'ho val. Ah, segons que ha reconegut el president austríac, Heinz Fischer, l'Anchluss de 1938 no es va perpetrar contra la voluntat homogènia dels austríacs. Hi va haver connivència, complicitat i eufòria per part de la població. Bé, però això no és notícia: ja només ho ignorava la història oficial d'Àustria.