L'embat ZP

Passen coses. No sé si l'embat ZP ho amara tot des de la seva persistent introducció de canvis suaus, talment la brisa que ens refresca els horabaixes d'estiu o, simplement, que la cosa ha arribat al punt de maduresa. Ho sabrem aviat, quan les successives actuacions confirmin a quin estímul responen. Sigui el que sigui, al cap de molts d'anys d'estancament, «passen coses». A Marbella, a Euskadi... fins i tot, aquí, als territoris d'ultramar. Potser és pura coincidència, però s'han fet dos desallotjaments seguits. El d'ahir a Son Banya, on l'absència de l'Estat ha arribat a punt de convertir la llei en una caricatura, la policia nacionava entrar per a recordar que hi ha uns mínims i que el delicte no pot ser obscenament descarat. Es pot afirmar, sense por a l'exageració, que allà hi ha un supermercat de droga amb constant desfilada de clients. Que les investigacions policíaques permetin actuar el dia que es té constància de l'existència d'una important quantitat de cocaïna és significatiu de les intencions de la batuda: no només entorpir el tràfic d'estupefaents amb la «moguda» d'helicòpters, cotxes i personal, també aconseguir contundents evidències que erosionin la impunitat que aquests delinqüents han aconseguit a força de bons advocats que manegen amb encert la cuina d'una justícia, plena de garanties, pensada per a tranquil·litzar els innocents. Si de veres hi ha intenció d'acabar amb la vergonya de Son Banya, deu ser que qualque cosa es mou en la justícia. Aquesta seria l'única novetat en el cas, perquè l'existència d'aquell territori fora de la llei no és nova.