Qui no ha sentit la temptació de conculcar el principi de presumpció d'innocència que protegeix l'equip de govern de Marbella, que tiri la primera pedra -simbòlicament, s'ha d'entendre. Del rànquing dubtós de meravelles de la democràcia, se sol destacar el camí inexorable de la veritat, que acaba projectant prest o tard la seva llum. De vegades, ho fa gràcies a actituds heroiques, a costa de la salut i/o de la vida d'alguns ciutadans, però s'imposa. S'imposa? Sí: en aquells casos en què s'imposa i ho sabem. Val a dir que no ho sabem tot. Mentre celebram aquestes meravelles de la democràcia, la democràcia va deixant víctimes per les cunetes, ciutadans i ciutadanes que comprengueren massa aviat que la lenta marxa de cap a la veritat era una forma d'empal·lidir-la. De tota manera, i ja posats a ser una mica incorrectes políticament, servidor vull expressar la meva perplexitat pel fet que, en tot aquest akelarre fastigós de Marbella, no hi hagi hagut al·lusions suficientment esclaridores sobre la responsabilitat dels ciutadans, aquests que sempre tenen la raó. És tan políticament correcte arrelar en aquesta convicció, que arriba a fer una mica d'oi. Què és un ciutadà que vota un polític notòriament corrupte? Quin adjectiu trobau que es mereix? La democràcia dóna la mateixa veu a tothom, i no sabem de cap sistema que sigui menys dolent, però aquests valors ens han com a narcotitzat i volem veure-ho tot de color de rosa. L'afer de Marbella no és un triomf de la democràcia, és una de les intoxicacions contra les quals la democràcia no té defenses. Allò que no ha funcionat a Marbella no són els governants corruptes: és l'electorat corrupte, còmplice, que ha donat el poder a personatges com Jesús Gil y Gil, a Julián Muñoz i a aquest personal que ara és a la presó. En democràcia, la responsabilitat final recau en el lloc mateix on rau la sobirania popular. Si és cert que a la gent no se l'enganya -un altre topicàs de la retòrica sobre la democràcia-, alguna responsabilitat ha de tenir forçosament aquesta gent quan es fa representar per conciutadans corruptes. De gent d'aquesta n'hi ha a Marbella, a Mallorca i a tot arreu. La iniquitat política no té límits ni fronteres. Sigui on sigui que estigui censada, aquesta gent que contamina la democràcia amb un vot deshonest mereix el mateix menyspreu que ara tanta de gent projecta en els corruptes de Marbella.