Si algun líder africà sap aprofitar quan té una càmera de televisió o un públic més o menys nombrós davant, és Muammar Gadafi. El cap d'Estat libi no en deixa passar ni una quan sap que té un públic captiu. Gadafi ha estat al Senegal, convidat per participar en les celebracions del 46e aniversari de la independència del país, amb dirigents de Gabon, Congo i Cabo Verde. Ha estat una de les estrelles, almenys pel que fa a discursos polítics. És una mica com Fidel Castro, un mai no sap què dirà ni quan acabarà. Va tenir ocasió de fer un discurs davant l'Assemblea Nacional i la va aprofitar per reiterar la seva teoria que els estats africans haurien de demanar als antics poders colonials que paguin compensació pel colonialisme. Res de suposada ajuda al tercer món. Segons ell és més qüestió de pagar un deute històric. Gadafi va dir que els països que explotaren el continent africà com a colonitzadors han de pagar per tancar les ferides i esborrar les traces del passat. S'enriquiren amb l'or, els diamants i el manganès, va dir Gadafi als senegalesos. Els africans no han de mendigar com si encara els haguessin de fer un favor. Han de demanar que els tornin el que els robaren. Gadafi va parlar durant més d'una hora, i va repassar alguns dels seus temes preferits: que els africans han de fer servir les seves llengües, com l'àrab o el swahili, en lloc de sempre acabar parlant en l'idioma dels colonitzadors, el francès o l'anglès. El president de l'assemblea senegalesa, Pape Diop, va dir que l'havien convidat per honrar-lo com es mereix una figura africana important. El va comparar amb Nelson Mandela o el senegalès Leopold Sedar Senghor. Només això haurà animat Gadafi a continuar amb la seva campanya, explicant a tots els que tenen temps d'escoltar que Àfrica s'ha d'unir per millorar la seva situació en el món. I li haurà demostrat també que cada vegada són més els que convenç.