Totes les societats democràtiques corren el constant risc de la corrupció. La utilització espúria del sistema de llibertats sol trobar el seu perfecte cultiu en ajuntaments com el de Marbella, on es barregen interessos inconfessables, inversions estrangeres, urbanisme descontrolat i una població que primer és arrossegada per la demagògia i després se sent enganyada pels desaprensius que converteixen els afers públics en negocis.

Marbella és un clar exemple de com es pot arribar a debilitar -i fins i tot destruir- la sobirania popular quan un grupet d'aprofitats disfressats de servidors públics actuen pels seus interessos particulars i deixen de banda l'interès general. No obstant això, Les actuacions policials i judicials, amb detencions i ordres d'empresonament, deixen a les clares la capacitat de reacció del sistema i la seva contundència a l'hora d'aplicar la legalitat i la higiene democràtica. Tot i així, cal estar a l'aguait. L'Estat espanyol ha experimentat un creixement ezspectacular en les darreres dècades. Això vol dir que municipis que fa trenta anys eren petits o tenien un pes molt limitat s'han convertit amb el temps en autèntiques llepolies a l'empar del «boom» urbanístic que es desenvolupa arreu de la costa mediterrània. Davant això, només cal una sortida: aplicar la legalitat amb totes les conseqüències, tal com es fa ara a Marbella, i lluitar perquè ningú es cregui per sobre de la normativa vigent tant en matèria de disciplina urbanística com en qualsevol altre camp de l'ativitat esconòmica. És imprescindible que els poders públics donin un exemple de netedat i recuperin la imatge d'una desprestigiada Marbella.