Desconec amb exactitud quins són els objectius d'IB3 com a eina de comunicació. Vull pensar que no s'ha sabut explicar bé a la ciutadania i voldria imaginar que allò que s'ha dit que costa voreja, més aviat, el terreny de la calúmnia política. IB3 no és Marbella, però existeixen algunes similituds i referents que s'assemblen pel que fa a les complicitats i la llanterneria financera. Proveu de seguir la programació televisiva d'un vespre qualsevol a IB3, per exemple dijous a vespre. Un ciutadà amb un mínim de capacitat intel·lectual, com diria el portaveu de l'oposició espanyola, de qualsevol de les autonomies de l'Estat -ja no dic nacionalitats ni nacions, no resistiria la farsa de sentir un govern que reclama més finançament a Madrid amb la finalitat d'entregar-lo corregit i augmentat als amics de Madrid en una safata de plata. No és una qüestió lingüística únicament, ni solament cultural o amb connotacions nacionals, és un tema de dignitat. Aquells que parlen des de les Illes Balears i per a les Illes Balears, a través d'aquest mitjà públic, ho fan amb el menyspreu més absolut a la ciutadania que se suposa que els ha contractat, amb una manca de sensibilitat pel país i amb una arrogància humiliant i provincianitzadora. Amb l'actual programació, IB3 manifesta que pretén esser fonamentalment un mitjà destinat a mantenir la clientela professional d'un partit polític, la passarel·la del poder local i una de les operacions polítiques que millor reflecteixen la mentalitat d'aquest mateix poder. Mentrestant, sembla que la majoria n'està contenta i satisfeta, tan passiva i masoquista com ens té habituats. Atès que la sociologia nostrada és tan passiva, tampoc no acab d'entendre per què a Madrid no ens respecten més i no ens ajuden econòmicament més si, tanmateix, tot allò que Espanya inverteix a les Balears reverteix amb escreix a Espanya. O no, senyor Carlos Dávila?