L'estadística presentada no és per tirar coets. Aquestes faltes solen ser molt més percebudes pel ciutadà que la gran delinqüència i, d'altra banda, tenen una eradicació molt més complicada. Llevat de casos de demagògia extrema, es reconeix que és complicat trobar per elles sancions proporcionades al mal comès i que, alhora, actuïn com element dissuasori de la reincidència. En tot cas, aquesta petita delinqüència és la que dispara la sensació d'inseguretat. Per combatre-la cal segurament augmentar la presència al carrer d'efectius policíacs, no tan sols dels que són sota la responsabilitat del delegat del Govern, sinó també dels que depenen dels ajuntaments. L'essencial és evitar la sensació que tots hem tingut en més d'una ocasió que la denúncia no serveix per res absolutament. De la seva relació, la de la petita delinqüència, amb el fenomen turístic, no cal dubtar-ne després de les xifres aportades ahir. En aquest sentit, s'ha de dir que la Policia turística creada per la Conselleria d'Interior no sembla de moment haver estat molt efectiva de moment. La propaganda que se n'ha fet no es correspon gaire amb els resultats. Per tant, queda molt feina per fer i tothom té un bon callar abans d'entrar en guerres institucionals.