La reunió de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy ha marcat una fita en la recuperació de la mínima confiança que ha d'existir entre el Govern i l'oposició. La nova etapa que s'ha obert després de la treva d'ETA requeria aquest canvi. El president del Govern espanyol sap que li correspon el lideratge del procés, però que no pot recórrer el camí sense la col·laboració del partit que representa l'alternativa. Mariano Rajoy ha mostrat sensatesa i sentit d'Estat en compartir aquest plantejament. És possible que el gest tengui algun cost per ell, ja que li suposarà la crítica dels sectors més extremistes de la seva organització, fins fa una setmana plenament identificats amb el discurs del PP. Continuen existint moltes de diferències entre els dos partits, però el fonamental és el reconeixement exprés que es travessa un moment històric, d'esperança, davant el qual els conservadors no es podien permetre el luxe d'aparèixer com aquell que posa pals a les rodes. Pareix que els dirigents autonòmics del PP amb responsabilitats de Govern han tengut molt a veure en la ràpida reacció de Mariano Rajoy. És cert que el PP encara no s'ha sumat a la declaració que votaren la resta de partits al Congrés de Diputats. Seria lògic que s'hi incorporàs quan el Govern hagi verificat que ETA compleix escrupolosament l'alto el foc declarat la setmana passada, perquè aquella declaració és simplement una reiteració del Pacte d'Ajuria Enea. Des de l'acceptació dels principis democràtics i l'acatament del marc legal, qualsevol idea pot ser defensada i no és a priori millor o pitjor que les altres. Zapatero i Rajoy escenificaren ahir la primera passa d'un procés que serà llarg i ple de dificultats.