Guillem Frontera

La poètica de Joan Valent

Guillem Frontera29/03/06 0:00

A manca dels coneixements musicals mínims per poder exercir una o altra forma de crítica, servidor m'haig de limitar ara a suggerir als quatre amics de sempre l'audició del nou disc de Joan Valent, titulat Ínsula poètica, que fa no res ha aparegut en el mercat. Aquest suggeriment neix del desig de compartir una vivència musical que s'endinsa profundament en la poesia a què al·ludeix el títol. Es tracta d'un diàleg intimista, evocador, entre el piano de Joan Valent i el violí d'Ara Malikian i la màgia electrònica de Suso Saiz i Marc Blanes, enregistrat a Son Brull, en un ambient de transparències, de remor de brises, d'una llum encenent cada matís en els colors de la natura, i, surant, els ecos del passat.

Ara fa un any que Joan Valent estrenava la seva Missa Ruris al-Gaidina a la VI Setmana Europea de Música Religiosa (auditòrium de sa Màniga). Arran de la Diada de Mallorca, compongué un ampli poema simfònic en el qual capturava, amb les xarxes invisibles del seu univers sonor, el pas de les estacions i la seva estela. Ara, la Missa ha encetat el camí de cap a la catedral de Colònia: si aquest projecte arribava a bon port, estaríem davant un esdeveniment possiblement únic en la història de la música a Mallorca. Entre i entre, el músic ha escrit algunes bandes sonores i treballa en la composició d'algunes cançons de poetes mallorquins.

Així i tot, ha tengut temps per oferir-nos aquest disc de factura senzilla -la difícil senzillesa-, però alhora amb una capacitat demolidora d'ocupació del món espiritual de l'auditor. Amb aquesta delicadesa d'aquarel·la, i amb uns materials sonors d'una subtilesa encisada, el músic explora les profunditats més recòndites de la joia i del dolor, de la nostàlgia i l'esperança. Es tracta d'una oferta musical de la qual descobrim ràpidament que se'ns adreça sorprenent-nos en la nostra vulnerabilitat, en una mena d'indefensió que ens impedeix activar els mecanismes de l'apriorisme, del dogma o del simple prejudici. Ens acompanya i ens parla: del mar, de la nit estrellada, del vent que les alzines.Ínsula poètica, com tota obra d'art, ens ajuda a traçar camins -i laberints- en la geografia espiritual de cadascú. Camins que ens menen a nosaltres mateixos. Laberints que exploren els nostres misteris.