Els fets de pirateria contra els drets d'autor i totes quantes formes de copirrait existeixen en el món, causen greus tribulacions a les diferents indústries i autors afectats. D'entre els efectes nocius d'aquestes pràctiques delinqüents, segurament el més lamentable és el fet que la indústria discogràfica, per exemple, cada dia atén menys els cantadors que, per les característiques de les seves creacions, es movien en unes xifres de vendes que resquitllaven els límits. Amb la pirateria, molts d'artistes cantants i/o compositors han vist com la seva producció ja no era assumida per la indústria, mentre que les institucions es dediquen sovint a subvencionar allò que hauria de funcionar tot sol. Però allò que s'ha silenciat rotundament són les raons dels hereus de creadors, que no entenen per què, passats seixanta anys de la mort d'un escriptor, per exemple, ja han perdut tots els drets. Si una persona dedica els seus esforços a una activitat qualsevol, i amb els guanys es compra una finca, els seus hereus hi tendran dret fins que, voluntàriament, decideixin vendre-la o se'ls sigui expropiada per raons de força major. L'escriptor, però, fa una obra que, sigui o no immortal, és de propietat efímera. Així ho vol la llei, amb el noble pretext que la cultura sigui un bé de domini públic. No haureu notat, però, que les edicions de clàssics, si són acurades, registrin en el preu aquesta circumstància. En realitat, es tracta de desposseir uns ciutadans dels drets que en bona lògica tenen -haurien de tenir- sobre els béns que han heretat. És la legalització, la sistematització de la pirateria. Si ens hi deixàssim guiar per la raó, conclouríem que tant de dret tenen els possible hereus de Cervantes a decidir sobre eQuixot com la Duquessa d'Alba sobre les finques incorporades al seu patrimoni per avantpassats morts fa més de seixanta anys. Per ventura més i tot: aquell homenet va invertir un esforç immens en l'elaboració d'aquest monument literari únic en la història de la humanitat. En tot cas, el seu esforç és tan o més respectable que el que, en rigor, han fet alguns terratinents, latifundistes i cacics per poder dictar testaments llarguíssims. Aquesta situació no és, òbviament, una disculpa per als pirates actuals, però no s'ha de perdre de vista, a l'hora de jutjar-los, que la gran pirateria s'efectua, ben cuirassada, a l'empara de lleis que ja no discuteix ningú. I que maneja xifres absolutament inconcebibles per a la ment humana.