Quan es reclamen millores dels serveis a l'Administració, se sol parlar de l'educació, de la sanitat i dels transports públics. No es fa tanta d'incidència en la justícia. I això que és una vergonyosa obvietat escriure que es un pilar d'un estat democràtic. Que existeix un nombre elevat de plets no té per què ser interpretat com un mal símptoma, sinó com a senyal que els ciutadans hi confien i hi recorren. De tota manera, també és un tòpic repetir que la justícia, si no és ràpida, no és justícia. Per tant, la saturació dels jutjats no és una mera dada estadística, sinó un element que n'afecta els fonaments. És per això que no s'entén com no es du a terme un major esforç per millorar-ne la dotació i, sobretot, quan hi ha situacions especialment greus al contenciós administratiu, al penal número vuit i al de violència domèstica. Un 22% dels casos queden sense resoldre i així i tot resulta que la proporció entre jutges i habitants és una de les millors d'Espanya. En tot cas, no basta. Seria desitjable que els partits polítics es posassin d'acord per reclamar més personals i més recursos a Madrid i, sobretot, perquè les competències arribin ben dotades quan se'n realitzi la transferència. No ocupa un lloc destacat en les tertúlies ni en l'opinió publicada, però no és una qüestió secundària.