Transhumància

Quan una democràcia, posem per cas l'espanyola, se sustenta en una mena de pensament màgic desmesurat sol oferir ara i en tant canvis de naturalesa d'un altíssim valor teològic. I ara estem a punt d'assistir a conversions molt interessants i tot i que no veurem el vi transsubstanciat en la sang de Crist, preparem-nos per viure un autèntic espectacle de transvestisme. Tal miracle -aquest sí mereix el qualificatiu- l'hem d'agrair a l'alto el foc permanent d'ETA (i als seus artífexs). Ja hem pogut veure un dimoni esdevingut expert: és el cas de Carod-Rovira, cremat en públic per un viatge a Perpinyà i buscat fins a l'angina de pit per aquell mateix viatge. A mitjans de gener, mentre llegia Mañana, Euskal Herria, el llibre-entrevista amb Arnaldo Otegi escrit per dos periodistes deGara i editat per aquest mateix diari, vaig escoltar una nit el pianista Joan Barril dient en un programa de ràdio que el líder de la formació 'abertzale' feia temps que no tenia res important a dir: vet aquí un suposat ben informat transmutat en un acudit sense paraules -que ja té mèrit en algú que es dedica a la ràdio. (Recoman el llibre als que creguin humilment que necessiten elements d'anàlisi per enriquir la seva reflexió respecte del moment que estem vivint, que aquest sí que és històric). Són només dos botons de mostra per suggerir-vos que pareu atenció al proper i desacomplexat canvi de llenguatge dels mitjans de comunicació respecte del moviment 'abertzale' i d'ETA. Preparau-vos per a una bedega transhumància de periodistes i polítics que buscaran pastures que abans abominaven: són les gràcies del full de ruta. Això sí, no confii que es resisteixin a la temptació de convertir el procés de pau en un embafós culebrot, tal com han fet amb l'Estatut de Catalunya. En qualsevol cas, benviguts!