Escric imaginant-
me que avui comença un període nou de la història del Regne d'Espanya o de l'estat espanyol. La nostra contemporaneïtat està marcada per les fites que han posat les guerres civils en l'imaginari dels col·lectius ideològics i territorials que compartim l'aventura de la modernitat. La trajectòria i el protagonisme del Moviment d'Alliberament Nacional del País Basc només representa una etapa, potser la més recent però ni tan sols la més punyent del passat fet present. La nostra és una història regada permanentment amb la sang dels màrtirs i de les víctimes, perquè màrtirs i víctimes s'han convertit en les icones imprescindibles on sembla que tots ens hem de reconèixer. Des de l'antiguitat formam part d'un territori que ha prioritzat la violència i l'emotivitat sobre la raó i les conviccions profundes, la força i l'obligació sobre la voluntat i la persuasió, la confrontació sobre el pacte, l'autoritarisme sobre la democràcia, l'individualisme sobre el comunitarisme, l'anarquisme sobre el socialisme. La nostra és una història en la qual sembla que ha existit una tendència permanent a convertir els contravalors en valors. La història ens ha servit de poc, malgrat s'hagi instal·lat una sensació de falsejament del passat, permanentment manipulat, sobretot pels vencedors. Hem rebut una educació cívica i social en la qual ningú no ens ha ensenyat a reconèixer el vençut com a valor i com a referent imprescindible. No importa el perquè de les coses. No existeixen motius, només pretexts, excuses i justificacions. Allò que realment es projecta en les actituds, sobretot d'alguns dirigents, és la rendibilitat política, malgrat sigui atemptant contra la moralitat, la veritat o la sensibilitat. ¿Com podem jutjar una organització que ha atemptat permanentment aquests valors, si la majoria de forces polítiques tendeixen a atemptar contra la vida de la democràcia sense escrúpols? Davant tants atemptats, tanta impunitat, els vençuts, els derrotats i els decebuts també tenim drets. No reivindic només la memòria del passat, sinó la valentia de mirar el present i de mirar-nos com a col·lectivitat. La història ens brinda una oportunitat, probablement única, per madurar.