Abundància per a uns, misèria per a la majoria

El que observam és que la Conselleria va ajornant l'abonament del que deu als treballadors de l'ensenyament concertat adduint raons tan poc serioses o creïbles al nostre parer com problemes «de caire burocràtic i de gestió». El conjunt del que ens deuen a hores d'ara arriba ben bé a un mínim de 400 euros per treballador. Per no parlar d'altres qüestions, que no formen part de l'àmbit estrictament retributiu, però que suposarien una millora en les condicions laborals del professorat, en les quals no hi ha hagut fins ara el més mínim interès de concretar alguna mesura: conciliació de vida laboral i familiar, reducció horària, millor dotació de plantilles...

Sorprenentment \132 observam que al BOIB que es va publicar dia 11 de març de 2006, ja apareixen pressupostats un milió d'euros que es destinaran a finançar la meitat de les obres d'aquells centres concertats que augmentin la seva oferta de places escolars. Una ordre de la qual no es podran beneficiar tots els centres, només aquells que disposin d'un espai físic per créixer o comptin amb un patrimoni ben sòlid per afrontar el crèdit que hauran de sol·licitar.

Una mesura profundament discriminatòria, feta a mida per a un nombre reduït de centres que veuran incrementades les seves arques, que deixa de costat uns recursos molt necessaris per a d'altres centres amb moltes més mancances, o per dignificar els sous i les condicions laborals d'un sector que ignoren tant l'Administració com les patronals.

Montserrat Nadal Fullana, STEI. Manacor.