Quaderns de viatge

Dimecres, 15.- La foto d'agència és prou òbvia, àdhuc sense peu de pàgina de fàcil lectura: mostra una de les barraques on s'hostatgen les tropes d'ocupació, més concretament els legionaris, i encara amb més precisió la Compañía de Reacción Rápida de la Legión, denominació castrense que deu ser un eufemisme de violència diligent, o contraatac expeditiu, o talment una bala, als afores de la ciutat d'Herat, a l'Afganistan, una conquesta per a la democràcia de l'eix del bé, ciutat i ciutadania ara sota control de les forces de pacificació, un contrasentit en els termes, de les quals formen part els nuvis de la mort i la seva mascota, un boc de lleva, sense graduació, que encapçala les nostàlgiques desfilades de la victòria. A l'exterior d'una de les parets modulars, la silueta obscura de dos braus d'osborne acarats, amb la prominència dels senyals ombrejant la caserna, custodia una bandera espanyola rodona, en forma de diana, provocant el vermell central, envoltat de groc, la punteria dels insurgents. Un militar, ormejat amb els guarniments reglamentaris, però desarmat, travessa, sota un sol que a la fotografia sembla inclement, l'objectiu del fotògraf. De la imatge, al marge de la transformació de la bandera en blanc, alteració de la seva forma tradicional de confecció per una altra que la fa més provocativa als ulls dels ocupats, el que més atrau l'atenció de la mirada és la icona de propaganda d'unes bodegues que, en comptes d'anunciar brandi, olorós o xerès en un país abstemi per imperatiu religiós, ha esdevingut referent d'espanyolisme: la figura d'un toro que traspassa el seu significat animal, en un paral·lelisme d'irracionalitats compartides, per vincular-se a l'orgull racial de pertànyer a una alteració patriòtica. Abans, aquests bous d'agència pasturaven solitaris encimats en els turons, ran de les carreteres, per tal que els conductors, que llavors podien beure, fumar i conduir, tot alhora o de forma consecutiva, veient retallat contra l'horitzó el perfil del seu contorn, rebessin un missatge subliminal, no gens subtil per evident, però eficaç, que els estimulés a consumir l'alcohol d'una determinada marca, concretament d'osborne. D'aleshores ençà, la bèstia s'ha transformat en la representació gràfica dels legionaris de la fe única, milícies que reivindiquen l'herència d'un matador, poc elegant amb la verònica, i menys escrupulós amb l'estoc, que torejà, i matà, en totes les places, i en totes d'ell es guarda memòria amarga. En alguns indrets de les perifèries, al del brau nacional s'han volgut oposar altres logotips de la fauna domèstica, de la raça autòctona, com ara l'ase, o el ruc, no ho sé ben bé, però a mi me sembla igualment estúpid confondre els sentiments de pertinença amb la plasmació visual d'una espècie, tant si aquesta bramula, com si renilla.