Cirerers de pastor, espàrrecs i argelagues florides

Fa tres anys, en aquest temps que no se sap ben bé si és hivern o és primavera, si no fos per les esparregueres de les voreres que treuen espàrrecs i la floració com falles diürnes i lluminoses, Antoni Serra encara negava que es presentava a les eleccions. Un any després ja feia temps que era el batle de sa Pobla, perquè el candidat havia abandonat el poble per escalar a Ciutat. Enguany els rumors de poble han esclatat com una flor primerenca. Primer han anunciat la cacera contra el batle. I, després, que el partit li tenia una altra tasca encomanada fora de la batlia. Tothom a sa Pobla deia, abans que ho publicàs cap diari, que el feien el director de l'hospital d'Inca, ara que ja no era director de la Policlínica. I ell, tres anys després, potser hagi de dir el que vol callar i intentar amagar les espines, però se veu d'enfora l'espàrrec que brosta amb força. Són coses d'aquest temps.

D'aquest temps canviants i de quaresma silent d'enguany més enllà del PP de sa Pobla, dels candidats electorals reclamats i no proclamats, les sospites i els callats casos de corrupció de càrrecs públics i altres herbes, és també l'assemblea prevista per aquesta nit a Sant Joan de la premsa de les bardisses, anomenada també Premsa Forana. Amb tot el cultiu de mitjans audiovisuals tutelats i abonats als horts institucionals, aquesta premsa ben marginal i massa marginada, passa dies i empeny anys en la necessitat de la supervivència i tornarà a florir una nova junta directiva, com les grogues argelagues de garriga, que només se les veu quan floreixen. Potser, però, que encara sia el signe que la terra és viva, malgrat la pols grisa del ciment que ho envaeix tot. Potser encara la seva llengua com a espines escarrinxin carns atrevides i desconeixedores de foravila, ni que hi vagin amb sospitoses i ridícules motxilles.

I bé Dimarts comença, si no vaig errat, el judici contra Jaume Sastre per insultar un pinxo de Madrid que té una piscina dins casa d'altri. Els suposats insults d'aquest santjoaner entronquen amb la tradició del periodisme popular deDiari de Búger, de l'Aurora o eFoc i Fum, quan era costum per aquí que cadascú eixermava les seves voreres.