Ah, no Maria José! No tenguis por, filleta meva! El Divendres Sant no et trobaràs en Bayo voltant cantó. Vull dir que pots anar ben tranquil·la a comprar els confits a Can Frasquet. No en faltaria d'altra! No en veuràs cap, de roig, fent lulea. T'ho ben assegur. El senyor Murgui estava temorenc, com tu. I si vaig pel carrer i qualque roig m'alça les faldilles per veure que hi ha davall?, em deia. I jo el vaig tranquil·litzar. L'únic roig que potser vos trobareu, li vaig dir, serà en Pere Muños, i en Pere Muños no ha comès més pecat que tastar el vi de missa quan feia d'escolanet. A mi els rojos no em fan gens de por. Ja els ho he dit: Divendres Sant no fareu renou. N'hi haurà prou que toquin les cornetes i els tambors de Las Cinco Llagas, a la processó. Mira que a mi m'agrada sentir en Bustamante, María José, però a ca meva tothom està ben alertat: el Divendres Sant, prohibit, fins i tot, torrar caragols, per no sentir-los cantar. I els d'Esquerra Republicana em demanen ses Voltes per celebrar-hi l'entrada de la República...! Mira que no saber que el Divendres Sant és un dia de recolliment...! Imagina't, que a Monsenyor Murgui el despertés de la migdiada el cant de l'Himne de Riego! Ai, pobre home, ni ho vull pensar. Amb l'esglai que se'n duria podria tenir una pujada de sang tan forta, què riu-te'n de les calrades que em peguen a mi després d'un gol de n'Etoo. Mira, María José, nineta, jo no sé què devia pensar Crist, però ben segur que era dels nostres. Republicà, no ho era. No et dic, de jove, com ho era en Boadella... Ben igual de jove va fer qualque doi, tot i ésser Jesucrist, però de gran sabia on tenia la mà dreta. Mira, ho he comentat a en Martí, i m'ha dit que, amb tota seguretat, ara seria Kuankarlista. I sap què et sé dir...? Possiblement té raó, en Martí. En Kuankarlos és tan ben pastat com Déu Nostre Senyor. D'altra manera no consentiria que els socialistes diguessin el caramull de mentides que diuen entorn de l'11-M. Els bons, de tan bons, a vegades semblen beneits. I que em perdoni si l'he ofès... Qui, Déu Nostre Senyor...? No, María José, no. Don Kuankarlos. Déu Nostre Senyor és mal d'ofendre, perquè no sent gairebé res. Per mi que és una mica sord... Però, això que et deia, dels republicans. Imagina't, volen celebrar el 14 d'abril a ses Voltes! Amb música i vi? Ves! Au, els he dit, pujau aquí, i veureu Portopí! Només faltaria que, a més a més de perdre la guerra, ara ens volguessin fotre el Divendres Sant. Li he dit a en Grosske: si vosaltres haguéssiu guanyat la guerra, jo hauria estat com les xinetes dels Domund. Imagina't, María José! Haurien vingut el Pare Sabater o el Pare Ventura a catequitzar-nos, perquè seríem grandolasses i no hauríem combregat. Si aquests dos eren fadrins? I tant! Però ni l'un ni l'altre m'hauria agradat per a tu. Jo ho tenc ben clar: tu has de trobar un director de banca, que té un bon sou segur, o un torero dels que toregen a Muro. Per què, un de Muro? Filleta, sembles pura! Perquè en Nofre Plomer el convidarà a matances i és ben segur que en arribar al plàtan amb bessons ja anirà calent d'orella. I desenganya't, és l'única manera que teniu de fer tec, perquè aquests homes volen més amunt que el falcó. Ai, María José, jo he d'estar en tot. En Martí m'ho diu: Catalineta, pren Cola-Cao per caminar falaguera que fas més passes que el cavall d'en Miret. I és cert. Em fic allà on no em demanen. Però, què vols? Això és cosa d'una batllessa. Ara mateix aniré a veure Monsenyor Murgui per a proposar-li dos quaresmers que la pinten més que en Vicenç Grande. Sí, sí, filleta. Un bon predicador fa més per l'ànima que set parenostres i un glòria patri. I els mallorquins han comès molts de pecats. La serp ens ofereix la poma i, nyam!, mossegada. Ja sé què em dic, jo! Les quatre mosquetes mortes que sortiren de Can Mir, han fet més proselitisme a favor de la República que el No-Do per a Espanya. I ara tenim el que tenim: rojos per tot. Imagina't, volen fer befa del Divendres Sant! Sí, perquè si aquell 14 d'abril n'Asaña hagués anat a la processó, no hauria tengut temps de proclamar la República... Jo li proposaré, a Monsenyor Murgui, que dugui dos predicadors de pinyol vermell, perquè hi ha més d'un cristià que necessita, per dedins, una bona ensabonada amb sabó fluix. Què et semblen en Federico Jimenes Losantos i n'Albert Boadella? Que no sé per què li diuen Albert, un nom mal acabat. Si li diguessin Alberto o Albertito podríem dir-li Tito Boadella, que sembla nom d'alferes provisional de casa bona. Bé, idò en Federico i en Tito Boadella poden fer, des de la trona, que Déu i pàtria lliguin tan bé com la truita amb patates. I estic convençuda que Monsenyor Murgui estarà tan content que em perdonarà dos mesos de confessió. A més a més, li faré saber que pot estar tranquil: els rojos no sortiran al carrer el Divendres Sant, perquè si s'atreveixen a fer renou, en Ramon Socies els esllomarà. Que en Ramon és un roig? Però té la mà lleugera. I com que sap que els nostres van pel camí dret, estova els seus. I fa bé. Imagina't que en el moment de la processó, ja anassin tots gats, els rojos, i sortissin a camí a les caperutxes tocant, Bon Jesús de l'ànima!, aquests himnes que tenen, i que pareixen trets dels toros. La seva música mesclada amb la nostra! Tots els beats i beates perdrien el pas. No vull ni pensar-ho! Ja em tens Monsenyor Murgui, una passa endavant, una passa enrere, perquè no sabria si dur el ritme de «Paquito el Chocolatero» o de la música sacra. I ara no veus que pareixeria na Troques amb una copa de més! No, no: de cap manera. Així que tu no passis pena, María José. El Divendres Sant et poses el vestit d'andalusa i la pinta al clatell, que jo vendré amb tu, prop dels tamborers, sense perdre el ritme: pom, porropom, pom! Que la Setmana Santa no és la Fira d'Abril? Filleta, i què vols que et digui? Jo no hi veig tanta diferència, al cap i a la fi sempre acabam en el karaoke. Els que han begut oli, són els rojos. Perquè, de trull a ses Voltes, no en faran. T'ho ben assegur. Que la Constitució diu que Espanya és un estat aconfessional? Això ho degué acceptar en Kuankarlos un matí que no s'havia rentat la cara. Per tant, no val. España és més cristiana que el vi de missa. Si no havia d'ésser així, ja em diràs per què guanyarem la guerra.