En alguns poblets del Pirineu d'Osca es dóna una situació que, molt resumida, es podria explicar així: eren nuclis en declivi demogràfic irremeiable, fins que, molt lentament, als pocs habitants que hi quedaven, se n'hi afegiren alguns altres, molt pocs, que cercaven unes formes de vida que aquells indrets solitaris els facilitaven. Així, aquells petits municipis muntanyencs s'estabilitzaren durant anys en uns censos que, depenent dels casos, podien formar-se de devuit, vint-i-cinc, trenta persones. Darrerament, s'hi ha produït un fenomen d'aquests que confirmen que, per més que t'aïllis, la incúria té manera d'aglapir-te. De sobte, en aquests municipis s'hi ha censat un nombre determinat de persones, sovint encapçalades per algun originari del lloc, de manera que aquestes noves aportacions demogràfiques han capgirat l'estatu quo anterior. Així, aquests nous censats, sempre superiors en nombre als habitants de fet, han accedit a les batlies, al control dels ajuntaments. A partir d'aquí, ja no és menester explicar gaire cosa més: per començar, els nous «habitants» d'aquests poblets habiten en ciutats més o menys properes geogràficament, culturalment a les antípodes. El control d'aquests ajuntaments els permet dedicir sobre la vida i la mort (sic) dels pobles, ara molts d'ells confrontats a la perspectiva d'esdevenir centres turístics, amb grans urbanitzacions de segona residència, estacions d'esquí, etc. Tant a la part dels que formaven el substracte del poble com a la dels assaltants, hi ha indígenes i forasters. (Per sort per a ells, enmig de la desgràcia no hi ha en perill la supervivència d'una llengua ni de la cultura que hi aniria específicament associada). En qualsevol cas, hi ha en perill una certa forma d'estar en el món, una qüestió que hauria de trobar recer en alguns dels inventaris que es manegen en parlar de biodiversitat. Les maneres d'estar en el món, les formes d'entendre la vida, són, potser, tan importants com la supervivència del banyarriquer, protegit per la Unió Europea. La situació d'aquests poblets del Pirineu d'Osca és una miscel·lània en la qual es tracten qüestions crucials del moment actual. Una d'elles, la més preocupant, és la manera com les institucions democràtiques poden ser segrestades democràticament i ser utilitzades contra les persones decents. La majoria d'aquestes llistes municipals que desallotgen del futur d'aquests pobles els que de fet hi viuen, s'han format a l'empara del PP, com no deu sorprendre ningú. No sé si aquesta és una dada definitiva i/o definitòria, però, en qualsevol cas, ara per ara, i en el Pirineu d'Osca, dir que tots els polítics són iguals és una ofensa al gènere humà.