El mes d'agost del 2002 -o era el 2001? Uf, com passa el temps- José María Aznar arengava la militància a Menorca. Era un d'aquells akelarres populars fets per esbombar arreu com de malament anava la comunitat més pròspera d'España amb aquella tropa d'arreplegats. L'esposa del president espanyol en fumava un darrere l'altre, de cigarret, davall d'un explícit «no fumar» que devia estar en català, i per això no l'entenia -com d'aviat s'avança, a cops de llei: avui seria bastant insòlit, veure una imatge semblant; amb això del tabac potser sí que hem avançat-. I el discurs... Ai, el discurs em ve a la memòria aquests dies, que sentim allò d'esgotar la descentralització i «culminar el procés autonòmic» -ho ha dit un destacat dirigent socialista aquesta setmana-: «Espanya», deia Aznar -o era Matas? Tant és!- envoltat de la militància suant l'ossada, finals d'agost, «ha acabat ja el procés centrífug iniciat en la transició; ara toca començar l'etapa centrípeta». Ho deien, i quedaven tan amples, i sí senyor, quanta raó, President, President, traurem del poder aquests rojos i les farem, les carreteres, oh, ves, si les farem. En fi, que en aquestes l'estratègia 'nacional' -mostrar a España com de malament li ha anat a les Balears, la joia de la corona, amb el govern multicolor- dóna resultats locals -les coloraines no són capaces de capitalitzar el pas Consolat de Mar i a més resulta que el partit frontissa s'estima més governar amb un que governar amb quatre, cal no oblidar-ho, això-, però el 2004 les eleccions les acaba de perdre Acebes dient allò de les «dues vies d'investigació» després que Rajoy les començàs a deixar anar amb allò dels «hilitos» -els 'filets' de fuel que fugien d'aquell vaixell, no sé si ho recordes, que una mala gestió de l'emergència va dur a enfonsar davant la costa Gallega-. D'acord, centrem-nos. On vols arribar?

Home, «culminar el procés autonòmic» deu voler dir «fins aquí, i no més». O sigui, que l'amic socialista està tancant el que un dia va obrir el Govern d'Aznar -i no em vull referir al tancament dels centres territorials (la perifèria) de Televisió Espanyola, per alimentar el Centre, que podria-... Amb una posada en escena ben acurada, el govern actual porta 'al límit' el procés autonòmic per deixar-lo tancat almenys per una dècada -i una dècada, en política és molt-. L'estatut català serà la cota màxima d'autogovern a què podran aspirar la resta de les autonomies. No serà cap excepció, ni trencarà res -i aquí, amb tots els respectes, els populars sí que s'equivoquen: en traurien més rendiment d'haver a dir veritats com a punys que d'enrocar-se en posicions absurdes, motxilles sospitoses incloses-. Ara bé, potser tot aquest debat estèril ho fan en un tauler d'escacs central mentre les màquines perifèriques -preses encara de la inèrcia de la força centrífuga- es dediquen al que es dediquen -urbanitzar, asfaltar, adoctrinar, produir, en definitiva- per a l'assalt al poder... Que no serà d'aquí a dos anys: serà d'aquí a quatre, amb un candidat que no serà Rajoy, enfrontant-se a un ja extenuat Zapatero.