Sembla que, a poc a poc, es van aclarint les incògnites sobre els candidats del PSIB a les eleccions municipals i autonòmiques de l'any que ve. A Palma pot semblar que la cosa encara no està del tot madura, però ja es noten posicionaments que fan pensar que, a la fi, quan ja passa d'hora, s'està congriant una candidatura concreta que, com sol passar sovint, no seria cap de les que fins ara, a nivell especulatiu, s'han manejat com a més probables. I per a la Comunitat Autònoma el senyor Francesc Antich, que ja havia donat entenent de forma prou clara que estava disposat a repetir candidatura, acaba de donar una nova passa que cal considerar decisiva, anunciant que el PSIB renuncia a plantejar-se, de cara a la propera legislatura, la reimplantació de l'ecotaxa. La decisió és certament arriscada, i ja hi ha hagut qui li ha recordat que ell mateix va qualificar de genuflexió davant els hotelers la decisió del senyor Matas d'abolir-la, actitud que per la mateixa regla de tres es podria aplicar a la seva decisió d'ara. Però això són avatars de la política, on moltes vegades s'ha de renunciar a un objectiu de detall per mantenir el de conjunt. I és evident que allò que s'espera d'un President Antich que repeteixi mandat és que mantengui l'objectiu de fer compatible el creixement i la protecció del medi ambient. Serà complicat, perquè després de tres anys de govern del PP, Balears es troba a la coa del creixement econòmic de tot Espanya, a pesar dels esforços del senyor Matas per mantenir la ficció d'una economia pròspera en base a la destrucció massiva del territori, sobretot a Mallorca i Eivissa. Recuperar el dany que d'aquesta manera s'està causant al principal actiu de la nostra economia turística, que és el paisatge, i sobretot a la nostra imatge davant els nostres clients (i basta, per comprovar-ho, llegir els periòdics en alemany que es publiquen a Palma), no serà gens fàcil. Per començar, no serà fàcil trobar els instruments necessaris per garantir creixement i protecció mediambiental sense trepitjar tants o més calls que els dels hotelers. S'ha de descartar la presa de pèl que ha estat la targeta verda, que ja no hi ha manera de dissimular que, a més de no aportar ni un euro per dedicar a la millora del producte, ens ha fet perdre molts de doblers inútilment, i ja veurem els malabarismes que farà el Govern per minimitzar l'estrepitós fracàs econòmic d'aquest estúpid invent. Descartada ara l'ecotaxa, que era l'instrument més racional i adient, i donant per descomptat que no sempre tendrem la «sort» (ja se sap: mal d'altri, rialles són) que el fonamentalisme islàmic i la grip aviària ens resolguin el problema, segueix en peu el repte que hauria de superar un eventual nou Govern de Progrés presidit pel senyor Antich. Un repte que sens dubte es podrà plantejar amb més garanties d'èxit si aconsegueix evitar l'enfrontament amb els hotelers, i en aquest sentit l'anunci de renunciar a l'ecotaxa és un encert. Però la manca d'aquest instrument, que s'aplica en diferents formes a molts altres països («taxe-séjour» a França, «Kurtaxe» a Alemanya, etc.), s'haurà de suplir d'alguna altra manera si es vol restablir l'equilibri entre creixement i protecció del medi, bàrbarament destruït durant aquests anys pel Govern del senyor Matas. En cas contrari, el perill seria molt pitjor: tornar a decebre la gent que tanta il·lusió va posar en el seu primer mandat. I això és lo darrer que es pot permetre el senyor Antich.