Al llarg de tota la discussió sobre l'aprofundiment de l'estat autonòmic i les famoses reformes d'estatut, hi ha un tema recurrent. El tema recurrent que s'inscriu en l'ampliació de competències és el dels aeroports. Moltes nacionalitats i regions, com Catalunya però també les Balears, sembla que aspiren a assumir la gestió dels aeroports. Com és sabut en l'actualitat aquesta gestió depèn del Govern central i concretament d'una entitat pública anomenada Aena. Molt sovint el debat estatutari sembla com si fos un debat de polítics i periodistes, un debat que a la ciutadania li és indiferent. La realitat però, és que això no és així. Som els ciutadans els que patim una mala gestió d'un servei. Que cada vegada que hem d'agafar un avió el control de seguretat estigui col·lapsat i que hi hagi unes coes inaguantables no afecta només els polítics i els periodistes. Que els ingressos dels aeroports no quedin aquí va en detriment de tots. Que es fixin unes taxes que encareixen el paquet turístic no és aliè al nostre model econòmic. El principi de subsidarietat és un principi que encara que s'hagi utilitzat deformadament i tergiversadament continua essent plenament vàlid. Durant anys ens hem acostumat a no poder resoldre problemes perquè el centre de decisió estava a Madrid i era impossible seure's a una taula per resoldre la qüestió. Aquest centralisme si políticament ha minvat pel repartiment territorial del poder a través de les autonomies, avui en dia, ho patim com a conseqüència de la concentració empresarial a la capital del regne. Abans molts desajustos en matèria elèctrica se resolien fàcilment perquè amb Gesa el centre de poder estava a Balears; ara el centre està a Madrid i molts problemes romanen sine die perquè no hi ha diàleg fluid i una relació estreta. Quan qualsevol observa la carestia amb la qual ha de funcionar per exemple la Guàrdia Civil se'n tem que tot això de les competències no és una dialèctica beneita. Els governants autonòmics no podrien tenir en unes condicions tan esquifides la policia autonòmica. I no importa anar a aquests exemples, tots els que hem hagut d'anar alguna vegada a arreglar algun paper a trànsit hem estat testimonis de com es pot estar donant un servei amb uns mitjans materials i humans absolutament insuficients. La teoria és que com que es poden passar comptes amb el responsable, com que el responsable està pròxim, segons quines situacions no es poden perllongar indefinidament. Per tant, els que volen un autogovern més gran per a les Balears ho volem no només per una posició ideològica sinó també perquè consideram que el servei milloraria. En bon mallorquí, quan fer una cosa és inútil, diuen que és com tocar els collons a un mort. I anar a Aena i exigir que obrin més controls de seguretat perquè el contribuent-ciutadà pugui superar aquest tràmit en un temps i en unes condicions de comoditat raonables és com tocar els collons a un mort. Si en lloc d'Aena fos una entitat dependent de la consellera Cabrer, potser el problema no se resoldria, però els periodistes cada dia podrien emprenyar amb la qüestió i tal vegada els ciutadans trobarien sentit a expressar la seva queixa, i a la llarga segurament milloraríem. Lògicament que reclamar els aeroports no només és una qüestió del servei que reben els ciutadans, també hi ha la conveniència de controlar una infraestructura tan estratègica per una economia turística com la nostra. Deixant de banda però, aquest segon vessant probablement més important, el que és evident és que Aena no està donant el servei que ens mereixem els ciutadans. I encara que posar de manifest aquesta negligència administrativa sigui, ara per ara, com fer retxes dins l'aigua, crec que no ens podem resignar al maltractament. I més encara hem de fer veure com anirien a millor si això tengués els seus més alts responsables a Palma i no a la Meseta.

Josep Melià Ques, missèr