Una part del madridisme espanyol encara no ha paït que el club va ser afavorit pel règim franquista, que el va patrimonialitzar per a múltiples funcions propagandístiques i d'imatge, tant en l'interior com a l'exterior. Com és natural, el club s'ho va cobrar, i el seu president per antonomàsia, que posà el seu nom a l'estadi, esdevingué símbol d'una època de misèria i triomfalisme, de cutreria i copes d'Europa. Una altra part del madridisme no tan sols ho ha paït, sinó que ho reivindica i sempre estaria disposada a admetre favors especials, com els que es deriven de l'afer de la ciutat esportiva. Servidor som conscient que, en aquestes línies, la qüestió no ha quedat ni tan sols esbossada, perquè té molt més calat del que en principi es pot suggerir així, com de passada. Per al ciutadà, la situació guanyava visibilitat, sobretot, en la pantalla de TVE, que des de temps immemorial manejava els assumptes del club de referència com a comuns a tot el cens, mentre que les coses que afectaven altres clubs rebien un tractament subaltern. Això era i és així. La inclemència amb què s'ha hagut de suportar l'afer de la dimissió de l'anterior president del club (vegi's l'article de J.M. Llauradó, divendres passat) només es pot explicar en uns mitjans que ja han perdut el sentit de les proporcions, ço és el sentit del ridícul, en la seva visió del món mitjançant un joc de miralls deformants. Però és TVE la que, des de la seva fundació, ha escrit la norma a la qual s'ha acollit la comparsa. TVE era i és en mans del poder polític, i en temps de la dictadura es va crear tot un sistema de males pràctiques que no hi ha hagut manera d'eradicar. TVE ha involucrat tot Espanya, per exemple, en la croada d'aixecar la moral de Raúl, de restaurar el bon ambient entre la plantilla, de donar suport a l'equip fins i tot quan juga contra un altre equip espanyol -darrerament, la remuntada frustrada contra el Saragossa. En fi, tot això que es veu perquè vessa des de fa decennis, ara ha rebut un floc de llum gràcies al periodista José María García, que ha contat que, en una reunió encapçalada per José María Aznar López, aleshores president del goverm espanyol, i en la qual hi havia altres pesos pesants del periodisme esportiu de la capital espanyola, a més de Florentino Pérez, García va retreure a Aznar que volgués afavorir el club propiciant la requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva, operació que havia aturat el mateix ajuntament de Madrid. La resposta d'Aznar López, segons García, aclaria qualsevol dubte sobre l'interès del president espanyol a enllaçar amb una determinada idea de l'Espanya imperial: respongué que el Real Madrid formava part del seu projecte d'Espanya. De l'Espanya que ell anhela. Per si no ho sabíem. Per si som més naives del que és permissible. Per si algú encara creu que això té remei.