Mauritània, un país musulmà d'uns tres milions d'habitants que es troba a veïnat d'Algèria, el Sàhara i Malí, el mes passat va rebre la visita, una més, d'un oficial de la diplomàcia americana. El país és un dels projectes de democratització de Washington, fins i tot un dels més prometedors. En molt pocs anys podria ser el primer país àrab en què els governants són elegits més o menys directament per la població. El començament va ser accidentat, quan l'any passat s'organitzà un cop d'estat que acabà amb els 21 anys de poder del president Sid'Ahmed Taya. En pocs mesos la Junta que agafà el poder va convèncer el món, almenys l'occidental, que hi hauria eleccions en dos anys i que tenien bones intencions envers els països més avançats. Ha quallat tant el projecte democràtic que el país rep ajudes per garantir un resultat: la setmana passada es començava a treure petroli d'un pou Mauritani, el primer petroli que s'extreu en el país... i s'espera molt més. Però és la democràcia que interessa per damunt de tot, clar.
Washington exigeix a la Junta que controli els grups islamistes que hi podria haver al seu territori immens. Segons eWall Street Journa el govern admet de moment que té set simpatitzants o membres d'Al Qaeda tancats a la presó. Mauritània, amb eleccions o sense, ha de ser un aliat en la guerra contra el terrorisme. Per això la visita diplomàtica del mes passat. L'antic dictador va fer el necessari perquè no hi hagués dissidència política en el país, i justificava la seva presidència amb eleccions més o menys superficials cada tant en tant. La Junta actual sembla disposada a fer el mateix, i potser a millorar i a col·laborar més. És un de només tres estats àrabs que manté relacions diplomàtiques amb Israel. Sembla que en pocs anys podria tenir una influència en el món àrab i en el futur d'aquell racó d'Àfrica molt més gran del que es podria suposar per la seva població.
