Cada temporada tenim feina a explicar a la poqueta gent que s'hi interessa això de les diades: els països normals les fan coincidir amb les festes, i per aquestes contrades hem de fer que siguin festa perquè, poc a poc, amb bona lletra i molta de voluntat (política) es converteixin en diades -això encara no ha passat, gràcies a déu-. Primer de tot has de disculpar-te: Andalusia sí és comunitat històrica, i va accedir a allò que despús-ahir celebrava per la via de les autonomies 'de primera' -el mateix que el cafè per a tothom es va encarregar després d'aigualir-. Per això, dia 28 rememoren el gran referèndum de fa vint-i-sis anys, que els va convertir en nació(nalitat). Sort que no reviuen, les glòries nacionals, i que Blas Infante -pare de la pàtria andalusa, republicà independentista («rebutgem la representació d'un Estat que ens deshonra»)- no va veure com el socialista presidente Chaves li imposava una medalla de la comunitat, o cosa semblant, a la Duquessa de Alba. Fora, evidentment, els pagesos protestaven, però això són figues d'un altre paner, «Andaluces, levantaos, pedid tierra y libertad», Infante dixit.
Enfí, que el mateix dia que la policia dispersava treballadors davant del teatro de la Maestranza, el mateix cos policial impedia que els defensors de la terra eivissenca -no «antiautopistes», ni anti-res: els 'anti' són els que sistemàticament passen el corró i quitranen, aquells pels quals el creixement es mesura en consum elèctric i metres quadrats d'aeroport- enterbolissin el discurs del president Matas. Que per cert, plantejava una perillosa iniciativa per a la unitat d'Espanya, reclamant una doblerada que diu que el PP estatal no li negaria. Ja t'ho dic jo ara: no la hi negarà mentre estigui a l'oposició. És el mateix PP que no va desenvolupar el Règim Especial, ni ganes.
Allò de les diades: ahir, dia de les Balears. Celebràvem un Estatut. Poques arrels, trob, que un país hagi de remetre's a un text fet per polítics per reivindicar-se. Encara que la recreació del mercat medieval -centre de la celebració a Palma- funcioni com a al·legoria. Tot es compra, tot es ven; aquí un camaiot, allà una voluntat. Les arrels existeixen, sí senyor: el que passa és que exhibir-les no estaria en la línia política oficial. Vulldir que les arrels durien un «.cat» just al darrere, que no té res a veure amb el pancatalanisme polític però sí amb una sensibilitat explícitament negada per aquests democràtics governs.
Maties Salom, periodista
