Llegesc -entre sorprès i complagut- que un professor de la Universitat de Toronto assegura que una de les tecnologies més importants dels darrers quinze anys, com és Internet, va arribar al públic en general a través d'un camí poc habitual. Assegura aquest professor que la via seguida per Internet difereix molt dels canals normals de transmissió de la innovació des de les universitats fins a la societat. Normalment, les innovacions primer passen per articles publicats a revistes científiques o a través de contractes amb empreses, però en el cas d'Internet aquesta difusió s'ha fet, essencialment, de la mà dels estudiants i graduats universitaris, que varen ser dels primers a tenir-hi accés. Un cop obert aquest accés a la societat, varen ser aquests estudiants i els graduats els que varen poder continuar fens ús d'aquesta tecnologia en els seus quefers habituals. Curiosament, l'article amb els resultats de la recerca feta per aquest professor sí que ha seguit el camí habitual de difusió ja que ha estat publicat en el número del mes de març de la revista International Journal of Industrial Organization. La recerca ha estat feta a partir de les dades de prop de 105.000 informes i ha permès determinar un efecte important de l'educació universitària en els usuaris d'Internet. De fet, l'anàlisi determina que aquest efecte no queda reduït simplement als estudiants, sinó que també hi va haver una transferència efectiva a les seves famílies, dit altrament, que els estudiants varen aprendre a fer servir Internet a les universitats i que després varen ensenyar a fer-ho als seus familiars. Em sap greu no haver tengut notícia d'aquest estudi una mica abans, ja que m'hauria pogut ser de molta utilitat en una curiosa i notable reunió-sopar a la qual vaig ser convidat a participar a finals de la setmana passada. Els organitzadors -periodistes especialitzats- varen aplegar una dotzena llarga de persones que venien, essencialment dels àmbits de la innovació empresarial, de la gestió de la innovació i universitaris, a més dels periodistes. Va ser molt interessant veure i escoltar les diferències de visió i d'interessos dels innovadors empresarials, d'una banda, i del cantó més universitari, per l'altra. El retret bàsic dels primers cap als segons és el de sempre: la universitat és un elefant funcionaritzat que no es belluga ni fa res de bo i que, evidentment, estaríem ben perduts si no fos per la valent iniciativa dels emprenedors que són capaços de fer negoci a partir de les seves idees innovadores. Una visió esbiaixada -encara que probablement merescuda en part- de la universitat que, de cada dia que passa i, com vam argumentar allà, no es correspon amb la realitat d'avui. Els innovadors volen una universitat al seu servei estricte, que els resolgui els seus problemes concrets, i les universitats volen que els diners prenguin el risc que hi ha darrera la comercialització de les innovacions que generen. Unes demandes que mostren, si ho volen mirar en negatiu, la distància que hi ha entre els dos sectors. Si, ben al contrari, prefereixen mirar-ho en positiu, les diferències vendrien a mostrar que els camins que segueixen els porten a trobar-se. Mentrestant, ningú no hauria d'oblidar que el paper central de les universitats no és resoldre necessitats concretes de cap sector de negoci: així no hauria pogut contribuir a la difusió d'Internet de la forma que ho ha fet. I aquí, on diu Internet, hom també hi pot posar qualsevol innovació de qualsevol àmbit de coneixement. Ja ho sé que tot això és ben sabut, però la recerca del professor de Toronto sobre el camí seguit per la difusió d'Internet i la reunió-sopar, m'han fer avinent que mai no és sobrer recordar-ho. Tots els que érem allà ho necessitàvem.
Llorenç Valverde, vicerector de la UOC
