Jaume Lladó

I aquí com si sentíssim ploure

Jaume Lladó06/02/06 0:00

No fa gaire que s'ha publicat L'estat del món 2006, l'informe que elabora cada any l'organització Worldwatch Institute i que enguany fa una especial referència a la Xina i l'Índia. Aquests dos estats asiàtics protagonitzen els creixements econòmics més espectaculars i sostinguts dels darrers temps, ja que el seu producte interior brut creix al voltant del deu per cent anual des de fa una partida d'anys i el procés no sembla tenir aturall. El problema, assenyala l'esmentat informe, és que el consum que comporta el model de desenvolupament que segueixen és del tot insostenible a mitjà i llarg termini. El 2005, per exemple, la Xina va consumir el quaranta-set per cent del ciment de tot el món. Un dels principals motius de la pujada del preu del petroli s'atribueix també a l'augment de la demanda d'aquestes dues potències.

Segons el Worldwatch Institute no hi ha prou recursos al planeta per aguantar que la Xina i l'Índia arribin al nivell d'Europa i els Estats Units. Caldrien dues terres per satisfer només els habitants d'aquests dos països.

Per altra part, dia tretze de desembre de l'any passat el Parlament Europeu va votar amb una majoria aclaparadora un informe força crític amb la política urbanística de la Generalitat Valenciana, en el qual, entre altres coses, es demanava una moratòria dels plans d'urbanització que afectassin el sòl no urbanitzable i que allà són el pa nostre de cada dia.

El món, el medi ambient, les persones que hi vivim, no podem suportar una pressió tan forta sobre la natura. La petja ecològica, que representa l'extensió de territori que necessita cada persona per satisfer el seu consum, no s'atura de pujar. Als Estats Units, per exemple, és de 9,7 hectàrees per persona, mentre que a l'Índia, ara per ara només arriba a les 0,8 hectàrees. És evident que no podem créixer indefinidament consumint més i més territori mentre augmentam exponencialment la nostra petja ecològica, ja que una magnitud va en detriment de l'altra.

I quina és la resposta de les administracions de les Illes Balears davant aquesta situació? Idò ara es pretén urbanitzar una de les poques àrees que encara quedaven en estat natural a la platja de Palma: ses Fontanelles, una zona humida amb un alt valor ecològic. Definitivament, aquesta gent no està al corrent del que passa al món!

Jaume Lladó, professor