algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

A dues bandes

Està vist que aquest 2006 serà, sens dubte, un any per recordar. No passa dia que qualque declaració no ens faci tremolar o, senzillament, ens escandalitzi -encara que aquesta capacitat que abans teníem, ara, a força de barbaritats i personatges bàrbars, que no és el mateix, l'estam perdent. Els que ingènuament pensàvem que el drama Estatut -el de Catalunya, és clar, perquè el nostre no arriba a entreacte- s'aniria diluint com tantes polèmiques per donar pas a d'altres, encara més insubstancials, ens vàrem equivocar de ple. I és que la factoria Gènova 13 té una capacitat creativa innegable per fer créixer les polèmiques, alimentant així l'esfera del caos, l'enfrontament i la ruptura. Ara que Zapatero aconsegueix fotografiar-se amb la dreta catalana, la dreta espanyolista s'inventa un referèndum. Sorprèn que precisament els que s'erigeixen com a únics defensors de la Constitució, siguin els que pretenen organitzar una consulta popular per una Llei Orgànica. Aquí no es tracta d'interpretacions, és una qüestió senzilla que qualsevol opositor sabria respondre, i el procediment per aprovar les Lleis Orgàniques, entre les quals es troben els Estatuts, és un altre. Mentrestant, la gent va rebent diferents missatges i com que això d'opinar i votar és molt popular, a qui l'importa la Constitució, no? A mi sincerament no m'importa gaire perquè entenc les Cartes Magnes com un contracte on s'estableixen les regles de joc. Quan ja no són útils perquè les regles són unes altres, es canvia el contracte, cercant la major aproximació de postures.

Llàstima que la realitat no pugui ser tan simple i ens vegem, quasi sempre, embullats per dobles discursos, interessos oposats i falta de coherència. L'exemple més clar i pròxim l'hem tengut aquesta setmana amb la postura del nostre president i la reforma de l'Estatut. Matas es divideix com pot: per una banda anirà paparet en mà demanant la signatura pel referèndum contra Catalunya (perdó, volia escriure contra l'Estatut) a qui li vulgui donar, per exemple, l'extinent coronel Tejero; per una altra banda, si Catalunya ho aconsegueix se sumarà al carro del finançament que ell mateix defineix com insolidari. I els nostres interessos qui els defensa? Bé, primer que ens expliquin quins són perquè, ara per ara, ja no sé si pels qui ens governen tenir Estatut va ser el primer error.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.