Des de fa uns mesos i amb certa periodicitat, apareix informació en diferents mitjans de comunicació sobre l'esborrany de la denominada «Llei per a la dona», que iniciarà el tràmit parlamentari a començaments de 2006.

Crida l'atenció que els seus promotors insisteixin en la idea que és una llei negociada i consensuada amb un ampli grup d'interlocutors, quan la realitat és ben diferent.

És cert que les associacions de dones, entre altres entitats, vam tenir accés al primer document i a la possibilitat de presentar al·legacions en un termini de temps determinat. Però no és menys cert que les aportacions que vam pensar que servirien no només per millorar el text, sinó per donar-li precisament la naturalesa que no té, la de llei, han caigut en un sac foradat.

Les del Lobby i moltes més de les que tenim constància. Les acceptades són una minoria.
No hi ha hagut diàleg, només fets consumats i el treball inútil que va suposar la lectura d'una declaració d'intencions, ja que en això consistirà la futura llei.

L'avantprojecte de llei és un discurs programàtic sense força normativa, en el qual no consta cap apartat d'infraccions i sancions en el cas d'incompliment, excepte la possibilitat d'una queixa davant d'un organisme inexistent com és el Síndic de Greuges. La falta de voluntat d'aplicar-la, ho demostra la indefinició de funcions i competències de cada un dels tres nivells administratius de les Illes.

A més, en aquesta presumible llei igualitària, queden reforçats els rols tradicionals que els homes i les dones han exercit en la societat, en l'articulat i sobretot en el títol: «Llei per a la dona». No tenim cap problema específic que no sigui el derivat del gènere imposat, i això és precisament el que s'ha de resoldre, no amb normes que el perpetuïn, si no amb aquelles que afecten els dos sexes, potenciant la participació en cada cas, fins assolir la igualtat en tots els àmbits.

Seria infructuós continuar enfonsant els defectes formals i ideològics dels 66 articles de la futura normativa, quan la majoria o no aporta res nou a allò recollit en lleis estatals o bé propugna novetats inacceptables com subvencionar la presència de la dona a les llistes electorals, però sobretot, perquè falla la qüestió principal: Quines garanties tenen les ciutadanes de Balears en cas d'incompliment de la llei?

Lamentablement, una vegada més, vam assistir a l'oportunisme del moment, i un avantprojecte de llei que hauria d'haver nascut del consens majoritari (no oblidem que anirà dirigit a tota la població de Balears), s'ha convertit en una simple relació de propòsits o possibilitats sense cap efecte concret.

Les dones de Balears mereixem més efectivitat i menys demagògia.

Ma. José Varela Pou, Lobby de Dones de Mallorca.