Quan jo era al·lot, el personal escopia molt, uns més que els altres, això sí, però la gent era escopidora. Era com una mena de vici col·lectiu, sobretot masculí. Era un oi, estem d'acord, però passava. Fins i tot a les tavernes hi havia les clàssiques bacines escopidores, aquells recipients amb una mica de serradís humit dedins, al voltant dels quals solien caure les escopinades, que també podíem veure als «saloons» de les pel·lícules de l'oest. Qui no recorda l'escena del film Rio Bravo, aquella de l'alcohòlic Dean Martin recollint-hi una moneda que l'hi havien llençada per poder fer una copa? Tampoc estava tan mal vist el que, després de beure un tassonet de «pinya» fresca a l'estiu, a un se li escapàs un rotet... Era normal. I: qui de petit no ha davallat amb una pedrada alguna farola municipal? El jovent llavores era baralladís en escreix també, i les bregues eren a l'ordre del dia, tant les personals com les col·lectives, les dels del Barri de la Creu d'en Pastor contra els de la Plaça de l'Església, per exemple, a Sineu, però tard o d'hora arribava l'armistici i la sang rares vegades era vessada. I després d'una estona, més amics que mai.
Volia arribar a expressar: he vist actualment els al·lots garruts altre pic escopir molt i arreu pels carrers (deu ser que ho veuen fer als futbolistes?); l'altre dia a la plaça del Coll quan jo passava, un jovencell que estava amb una colleta de «masclillos» d'avellanetes i «femellones» mostradores de guixes foradades per «piercings» i «tattoos» damunt el culet d'escarabatera, va fer un rotarro boca oberta que varen tremolar les vidrieres. I bones rialles. El seu capet no dóna per a més. S'esplaien de la millor manera que saben. Potser qualcú els n'hauria d'ensenyar d'altres menys agressives amb la pròpia dignitat. Fa un parell de setmanes vaig cridar l'atenció a un esbart que es dedicava a fotre coces i escampar el contingut de les papereres de la barriada. Em feren el cas del moix, clar. Tampoc no m'hi vaig posar molt fort. Call gruixat ja, prudència adquirida... Pobrets, necessiten espassar-se la mala lletrada...
Però això d'aquests tres joves de Barcelona, apallissant i després pegant foc a la indefensa indigent Maria del Rosario Endrinal Petit, de 51 anys, que provava d'aixoplugar-se del fred dins un caixer de «La Caixa», ja sobrepassa en molt la meva capacitat de comprensió. Bufff!
Ricard Pinilla Barnés, àlies «Vader», com el dolent de ciència ficció, fantasma, aquest, 18 anys, fracàs escolar, repetidor de 4t d'ESO, relacions amb la família difícils, feixista, brètol i desvergonyit segons els seus «amics»...
Oriol Plana Simó, àlies «Xapes» 18 anys, fracàs escolar, així mateix actualment treballava en un hotel i estudiava una mica, difícils relacions amb la família, dos germans més joves internats a un reformatori. No tenia tan mala premsa com l'Oriol, entre el seu cercle de coneguts i saludats.
Juan José M.R., 16 anys, vivia al barri de Gràcia amb la seva mare. Ara, degut a la seva edat s'allibera de la presó i està reclòs a un reformatori.
En comú tenien la seva malcriadesa i una inveterada afició, segons els seus fans: apallissar vagabunds i si eren negres, millor, tirar-los poals de fems per damunt, orinar-los a la cara i gravar la feta amb els mòbils, per després bravejar-ne al ciberbar... Les fotografies extretes de la gravació de la càmera de «La Caixa» fan feredat. No se les poden mirar el temps que volen. Posen mal cos, pell de pollastre. Com rosegar arena. O gratar l'emblanquinat. Ah: La desventurada Xarito va tenir temps d'agonitzar un dia i mig! Els que han sofert una cremada profunda poden saber de què es tracta, això.
Ara sols mancaria que la casuística volgués fer venir bé que dins la presó es trobin amb alguns dels vexats i apallissats que sobrevisqueren a les seves «gràcies». I que els caigués el sabó dins les dutxes, hòstia...!
