He llegit, amb una certa tristesa, tot s'ha de dir, que Josep Lluís Ballester està cansat i cremat com a director general d'Esports del Govern de les Illes Balears. Pel que es dedueix de la informació, la capacitat de suportar i de gestionar la ximpleria d'uns i d'altres s'hauria exhaurit definitivament per part de l'exesportista, conjunturalment polític. Ballester, pel que sembla, no ha tingut una vida tan ensucrada com pareix, tot i que ha estat un dels darrers gestors de l'esport balear més ben tractats pels mitjans de comunicació. És força difícil saber amb exactitud tot allò que ha pogut deteriorar anímicament i políticament el director, però hom intueix que tot és més complex d'allò que apareix a primera vista. L'entorn polític de Pepote no és el millor per una persona neta i amb voluntat de créixer en el terreny de la gestió esportiva. En general als partits polítics només els interessa instrumentalitzar l'esport i obtenir-ne el rèdit electoral corresponent. Fet i fet, a penes no paren esment en una qüestió que consideren banal i «cutre», com és ara tot allò que envolta els clubs i les federacions locals. No deu esser casual, tampoc, que aquesta decisió, de Ballester, s'ha agreujat després d'una sèrie de despropòsits protagonitzats des de la direcció general d'esports, segurament sense l'assentiment del director. En aquests moments, malgrat l'oposició política no hi pari massa esment, estan en marxa una sèrie d'obres públiques esportives que tenen de tot menys transparència i coherència. Un periodista de Diari de Balears ho ha insinuat tímidament les darreres setmanes, però gairebé ningú no se n'ha fet ressò, tot i que el tema va acompanyat d'algunes olors no excessivament perfumades. «Quan una bona persona es crema, alguna cosa seva es crema, senyor president», diria La Codorniz.