Fa uns dies en una de les meves cartes al director feia un acte de fe en la confiança que em mereix la gent del meu poble. Una confiança que es traduiria més prest que tard en una madura consciència política d'identitat de classe i nacional. Una consciència que provocaria un daltabaix de les imposicions alienes que tenen la funció de confondre i anul·lar la unitat i dignitat de poble diferenciat que som en la diversitat del món. Imposicions foranes que hi són sobretot per anular la resistència i així espoliar millor a partir del dret de conquesta militar d'antany.
Influït pel republicanisme i potser per la meva visió infantil del Viva Zapata d'en Kazan, sempre he cregut en la llibertat, la justícia i la pau, per aquest ordre, i per tant considero que sense autodeterminació, sense llibertat, no hi ha democràcia. Aquest va ser el lema de la manifestació independentista del 30 de desembre d'enguany. Hi estic totalment d'acord i no sé perquè els partits polítics nacionalistes no sumen esforços més importants a l'hora d'encarar aquesta convocatòria. Hem de donar gràcies als independentistes d'arrel i de tot temps que aquesta sigui l'única mostra de mobilització al carrer que hi sol haver en tot l'any a Mallorca per reivindicar els nostres drets essencials de llibertat de ser.
Què passa doncs? És equivocat confiar en la nostra gent? Continuaran votant el PP per majoria absoluta? Continuaran vencent a costa de la intel·ligència? Hauríem de mirar d'estar a l'alçada i ajudar a desembullar la troca. Qualsevol ciutadà amb dos dits de seny se n'hauria de fer responsable.
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.
