Fum

Els bars que freqüentam han penjat el distintiu «aquí es pot fumar», i no només és que es pugui... Allà, ara, s'hi fuma. I es fa més que fa quatre dies, quan encendre un cigarret era un acte que el fumador, conscient, sabia que podia molestar el del costat. Ara ja no. Ara els no-fumadors i els exfumadors que entren en un local per a fumadors -la gran majoria dels bars, de fet- donen el consentiment tàcit perquè els tirin el fum a la cara. És més: les barres han accentuat la seva condició de fumòdroms oficials. I si abans tothom es podia sentir amb forces per demanar al del costat que apagàs el tema, ara qui se sent molest amb el fumet s'ha de fer la punyeta o marxar del local. Una opció, aquesta segona, que només practicaran els més radicals. Amb la qual cosa, en l'àmbit dels bars, l'assumpte ha quedat igual que l'any passat. I no val dir que la llei balear és més avançada, que trobam locals en què les taules per fumadors són devora les de no fumadors, i la sensació olfactiva, en entrar-hi, és la mateixa. O aquells que reserven les taules més incòmodes -enforinyades o devora els vàters- per als 'no fumadors'. Els centres de treball ja són figues d'un altre paner: les zones de fumadors són aquesta setmana buides i metamòrfiques, en una espècie de trànsit cap a no se sap on. I es creen complicitats entre els addictes companys de feina; es reforcen, més ben dit. Perquè la secció fumadora està unida de sempre per un vincle que es fa evident amb aquells petits gestos: em dones foc, tens un cigarro, no em trec de damunt aquesta tossina... Els no fumadors van més per lliure, no hi ha excusa per trencar el gel. Ni excusa, aquests dies, per sortir fora a passar fred. Ha estat una broma sovintejada, amb l'entrada en vigor de la llei: «ara sí que perjudica la salut: ens exposam a una pulmonia!!». Més de dos han intentat fumar amb passamuntanyes. La primavera, tan llunyana, ara, durà les ganes de sortir al terrat que ens toqui el sol i potser, així, més de dues recaigudes i qualque estrena. Perquè ara no fa gaire ganes, sortir fora, i ja hi ha moments que podríem penjar el cartell de «carrer de fumadors», quan abans ens hauria estranyat molt, veure tanta gent fumant alhora, tan separada, a la vorera, en horari de feina i sense fer res!!! El fumador d'exteriors solia ser un home o una dona amb aparença estressada, que es desplaçava ràpidament -amb cara de tenir molta feina, o d'arribar tard-, o bé algú que esperava qualcú altre i, per matar el temps, encenia un cigarret. També hi havia fumadors de rotlana, però no era habitual veure'ls de dia, i una modalitat molt estesa d'aquests no fumava només tabac. Ara n'ha nascut una altra: la del fumador exilat, penitent i solitari. Haver de sortir al carrer a fer-ho deu augmentar la sensació d'estar prenent la dosi. I això, per a molts, pot esperonar la lluita per deixar-ho. Un gran negoci, per altra banda: les empreses de pegats, xiclets i altres remeis tenen ara l'ocasió històrica de fer l'agost. I no estarem molt a veure botigues que venguin 'articles d'exfumador'... El comerç sempre ho acaba assimilant tot.