muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
20°

L'absurd de Salamanca

A qualsevol societat democràtica seria un escàndol que es promogués una manifestació com la de Salamanca en defensa d'una espoliació de guerra, d'un dret de conquesta assolit mitjançant la força de les armes per evitar que els documents de la Generalitat, interceptats durant la Guerra Civil, tornin al seu lloc d'origen. Fins i tot a Salamnca s'escoltaren veus en el sentit que els documents tornaran devora el Tormes. O és que tal volta somien en l'arribada d'un nou Franco? És incompresible que el PP se sumi a aquestes reclamacions que han quedat fora del més mínim sentit comú. L'afany per mantenir el seu sostre electoral a la vella Castella fa que els populars s'arrisquin a incidir més en les ferides d'una Guerra Civil de la qual, pel que sembla, encara se senten vencedors.

Els arxius de Salamanca són memòria viva de l'intent de destrucció d'un poble. El 1936 Catalunya va combatre al costat de la llibertat, i en el seu nom els seus soldats s'escamparen per la Península per intentar frenar el feixisme. Les seves columnes defensaren Madrid i atacaren els legionaris de Mussolini a Guadalajara. Tal volta alguns dels seus pilots bombardejaren Salamanca, convertida en símbol del franquisme. Va ser allà, a la Plaza Mayor on els ambaixadors alemany i italià entregaren les cartes credencials al nou Caudillo la tardor del 1936. Però aquest no és motiu perquè Salamanca encara se senti capital del imperio. A l'Estat espanyol ja fa tres dècades que hi ha llibertat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.