Habituats a les batalles pels topònims, pot resultar interessant recordar que aquesta mena de conflictes han estat freqüents, a una escala molt major, a gairebé tots els territoris d'Àfrica i Àsia descolonitzats a partir dels anys quaranta del s. XX. Pel que fa al cas illenc, són força il·lustratius els excel·lents articles publicats en aquest mateix diari pel geògraf Climent Picornell «La 'hache' de Maó» (13 de setembre del 2005) i «Palma o Ciutat» (9 de desembre de 2005).
Tornant a Àfrica i Àsia, el colonialisme no sols havia implicat un domini polític i una explotació econòmica sinó que, en major o menor mesura segons la potència colonial, s'havia intentat un assimilacionisme cultural i lingüístic. Això era més fàcil a l'Àfrica negra, on abans de l'arribada dels blancs eren rars els estats i els idiomes sovint no disposaven d'escriptura. Així, Àfrica es va omplir de topònims a primera vista més adients als camps anglesos o als boscos francesos que a les sabanes i selves africanes.
Amb l'accés a la independència, els nous estats africans, desitjosos de ratificar la seva sobirania i cohesionar la seva nació, intentaren rehabilitar les seves llengües i cultures així com la seva història. En aquest context, diversos estats abandonaren els noms imposats per les potència colonials. Així, Costa d'Or (Gold Coast) esdenvengué Ghana, en referència a un antic imperi africà; Ubangui-Chari, la República Centreafricana; Nyasalàndia, Malawi i Rhodèsia del Nord, Zàmbia. Alguns anys després, sovint arran d'un canvi de règim, la República del Congo es va convertir en Zaire (que significa riu en llengua kikongo); Dahomey esdenvengué Benín (1975), Alt Volta es va convertir en Burkina Faso (1984) i Rhodèsia passà a esser Zimbabwe (1980) quan s'abandonà la segregació racial.
També varen esser canviats els noms d'algunes ciutats, com Bona (Algèria), anomenada ara Annaba; Lourenço Marques (Moçambic), esdevengué Maputo; Fort Lamy (Txad) s'africanitzà amb el nom de N'Djamena; Santa Isabel (Guinea Equatorial) fou anomenada Malabo i Leopoldville (Congo/Zaire) fou rebatiada com Kinshasa.
Precisament, el possible canvi de nom d'una gran ciutat ha provocat recentment un fort debat polític a la República de Sud-àfrica. Es tracta de Pretòria, la capital administrativa de l'estat que els sectors més africanistes volen ara anomenar Tshwane. Aquest nom procedeix del cap d'una tribu ndbele (bantu), que hi va fixar la seva residència. El canvi de denominació ja ha estat aprovat pel consell municipal però no pel ministeri d'Art i Cultura. El batle de la ciutat volia fer «una distinció clara entre el passat i el present. Així posam de relleu la mort de l'apartheid i el naixement de la democràcia». En canvi, els afrikaners, descendents dels colons holandesos, reivindiquen el protagonisme d'Andries Pretorius, un ric granger que ha donat nom a la ciutat i que hauria lluitat no sols contra els zulus (un altre poble bantu) sinó també contra l'imperialisme britànic. En realitat, posats a comparar potser són més colonials «Mahón» i «Ibiza» que Pretòria.
Antoni Marimon Riutort, historiador
