Teoria econòmica del 2005

Procur no ser pesat amb els lectors, però no puc deixar passar l'any sense fer una mica de mestret, que tanmateix és el meu ofici. Als alumnes els enseny una mica de keynessianisme perquè encara és una de les línies del pensament econòmic amb més poder explicatiu de la realitat. I una de les aportacions més interessants de Keynes fou l'aclariment de l'efecte més que proporcional de la inversió pública en l'increment de l'activitat econòmica. Per fer entendre aquest efecte, explic que la influència benèfica de la inversió pública en el nivell d'activitat general no depèn estrictament de la utilitat directa de l'obra realitzada, sinó que, fins i tot en casos d'absoluta inutilitat, la despesa pública anima tots els sectors econòmics perquè els treballadors que se'n beneficien amb la corresponent remuneració finalment l'han de gastar en aliments, vestits, televisors, viatges, cotxes, etc. D'aquesta manera, tot sou pagat per un govern s'escampa, es reparteix i dóna vida a tot l'entorn. I això passa encara que el treballador contractat faci una feina ben inútil: clots de figuera per tornar-los a tapar sense sembrar-hi res, per exemple. Arribats aquí, la meva manera de fer veure als estudiants que aquest exemple no és absurd, els deman si recorden cap activitat humana tan inútil com l'excavació de clots inservibles però no tan excèntrica. Normalment no hi ha cap resposta i som jo qui ha d'esmentar que els avions de combat solen tenir la mateixa utilitat que els clots fets per no sembrar-hi res. I no només això, sinó que, amb l'impuls que donà a la indústria bèl·lica nord-americana, la Segona Guerra Mundial solucionà definitivament la crisi de 1929. Milers d'avions destinats a ser destrossats poques hores després de la seva construcció tragueren els Estats Units de la depressió dels anys trenta. Fins ara aquest era el guió de la meva classe, però enguany no hauré d'explicar ni la collonada dels clots, ni la crisi del 29, ni la ja remota guerra del 1939. Enguany tenc a mà un cas més il·lustratiu: la destrucció i posterior reconstrucció (exacta, si pot ser) del Pont des Tren. Ves per on, la nostra batlessa entrarà, amb tots els honors, a les classes de Teoria Econòmica de la nostra universitat, i hi romandrà fins que em jubili. No ho hauria dit ningú, Catalina Cirer, per sempre més, al costat de Lord Keynes, el més gran economista del segle XX. I, si la pregunta es refereix al «multiplicador de la despesa pública», qui no esmenti l'actual consistori de Palma tendrà moltes probabilitats de suspendre, perquè aquesta institució ha fet doctrina.