Ahir vespre vaig anar a Montuïri. Em digueren que havien esbucat
la casa on hi havia les tres creus que donen -millor dit donaven-
nom, a la plaça de ses Tres Creus del Molinar. Al principi no m'ho
podia creure, però es veu que en aquesta terra sovint la realitat
supera la literatura de ficció. Em deman quin deu haver estat el
motiu de tal desbarat: construir una casa per a qualcú que la
necessita? Molt bé. Que la vol còmoda i confortable? Millor encara.
Però quina culpa en tenien les creus i la vasa en forma d'arc que
donaven caràcter a aquest conjunt urbà i que feia joc amb la creu
de terme, amb el molí de vent amb escala de l'altra banda del
carrer i, en general, amb el barri del Molinar, la zona més antiga
de Montuïri? Si es tractava d'assegurar la paret mestra s'hagués
pogut actuar des de la part de dedins de la casa. Avui dia, si es
vol, hi ha suficients mitjans tècnics per a dur a terme aquesta
obra sense malbaratar-ne per res la part de defora, de la plaça.
D'altra banda, no sé si aquest racó estava catalogat en l'inventari
patrimonial del municipi. Si hi estava, mal fet està que l'hagin
esbucat, i si no hi estava, pitjor encara, perquè en el seu moment
s'hauria d'haver inclòs a l'inventari pel fet de tractar-se d'un
dels racons que donen una fesomia més peculiar al nostre poble. No
debades ha estat un dels llocs més fotografiats per tothom i tots
tenim en el record vivències entorn d'aquest senyal d'identitat
local, com ho són també els graons, l'església parroquial o la
rectoria.
La plaça de ses Tres Creus del Molinar és l'antiga plaça de sa
Quartera. Una de les tres places que foren planificades l'any 1300
quan es fundà la vila reial de Montuïri, en l'època del rei Jaume
II de Mallorca. Les altres dues eren la plaça de sa Carnisseria,
després des Mercat i avui plaça Vella. L'altra, òbviament, és
l'actual plaça Major. La quartera era l'edifici on es mesuraven i
venien cereals i llegums. Sens dubte la proximitat amb la cadena de
molins feia avinent aquest servei municipal. No sabem exactament
l'antiguitat d'aquestes creus, però sí sabem que el motiu que
n'explica el nom és el viacrucis que es feia tradicionalment per
Setmana Santa, com és també el cas del carrer de l'Amargura o el
carrer del Calvari. En aquest viacrucis, que voltava tot l'antic
quadrat o barri antic del poble, se seguien els passos, alguns dels
quals es conserven encara. Aquest costum perdurà fins a principis
del segle XIX. Per tant, com a mínim, aquest motiu arquitectònic
devia tenir més de dos segles d'antiguitat.
Darrerament s'han produït diversos desastres en el patrimoni
arquitectònic i, en general, cultural, al nostre municipi i a fora.
Unes vegades l'ocasió ha estat el desdoblament de la carretera,
d'altres vegades una nova construcció. No hi valen excuses. Que hem
de tenir un bon anar a Ciutat? Molt bé. Però això no justifica
destruir la placa dels qui feren possible la carretera del Puig, o
l'entrada de la cova d'en Baco, o s'Hostalet de carretera entre
Algaida i Montuïri o la creu de terme de Xorrigo, etc. Quina serà
la pròxima? Per cert, què passarà amb el pou de sa Cova?
He sentit dir que volen fer un ecomuseu. En principi sembla una
gran idea, de cara a treure'n profit per a un turisme cultural
sostenible. Però on es farà? Al Molinar. Ja em pega el tremolor. I
per què? Convendrà recordar que devora el molí d'en Nofre hi havia
l'antiga església de Santa Maria, del segle XIII, i, per tant,
convé estar a l'aguait per a possibles troballes arqueològiques. De
fet sabem que al segle XIX hi trobaren part de l'enllosat antic de
l'edifici. Ho conta l'arxiduc Lluís Salvador en la seva gran obra
Die Balearen, avui traduïda al castellà i al català. D'altra banda,
jo mateix he trobat documentat en aquella zona el topònim
s'Església Vella, en terres de Gabriel Alomar. A més, record que
anys enrere vaig parlar amb alguns vells que em contaven que de
nins havien jugat per aquell redol i havien trobat ossos i
calaveres. És segur, per tant, que hi deu haver restes
arqueològiques diverses. Per què abans de dur a terme les obres no
es fa una prospecció arqueològica en aquesta zona?
Als països avançats culturalment es fan ecomuseus. És cert. Però
abans de res van molt alerta a conservar el patrimoni, tant
l'arqueològic, com l'urbanístic i l'arquitectònic, etc. A la nostra
terra som més originals. Primer tomam, després procuram cobrar, si
hi ha un duro a guanyar. I si n'hi ha cap que se'n penet del
desastre, aviat li espassa perquè es veu més tot sol que la una. En
tot cas intenta consolar-se pensant que a l'ecomuseu hi haurà un
raconet per a les creus, o per a les pedres o per als ossos
supervivents del naufragi. Som així d'intel·ligents i generosos,
especialistes a matar la gallina dels ous d'or. Allò que deia al
principi. Anam per mal camí. Tanmateix, com que sempre he estat
d'un natural pragmàtic i positiu, vull fer constar que em prest a
ajudar a qui sigui, en l'assessorament cultural, tant a qualsevol
particular com a l'ajuntament o a qualsevol institució pública o
privada. Tenc un bon arxiu, oral i escrit, sobre la meva vila i
sobre Mallorca i les Balears en general, principalment. Vull dir
per a qualsevol cosa que representi un bé cultural per al poble.
Per contra, si és per fer-me còmplice de qualque malifeta de
patrimoni, que no m'hi cerquin. Si no hi ha res a fer, i esper que
no sigui així, em quedaré a cas Porrerenc. Continuaré llegint
Petrarca i escoltaré Mozart, Duke Ellington o Frank Sinatra i, si
no hi ha electricitat, passaré un guster d'escoltar els indiots
d'en Gaspar Vermell de veïnat.
Joan Miralles i Monserrat. Montuïri.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.