Ahir vespre vaig anar a Montuïri. Em digueren que havien esbucat la casa on hi havia les tres creus que donen -millor dit donaven- nom, a la plaça de ses Tres Creus del Molinar. Al principi no m'ho podia creure, però es veu que en aquesta terra sovint la realitat supera la literatura de ficció. Em deman quin deu haver estat el motiu de tal desbarat: construir una casa per a qualcú que la necessita? Molt bé. Que la vol còmoda i confortable? Millor encara. Però quina culpa en tenien les creus i la vasa en forma d'arc que donaven caràcter a aquest conjunt urbà i que feia joc amb la creu de terme, amb el molí de vent amb escala de l'altra banda del carrer i, en general, amb el barri del Molinar, la zona més antiga de Montuïri? Si es tractava d'assegurar la paret mestra s'hagués pogut actuar des de la part de dedins de la casa. Avui dia, si es vol, hi ha suficients mitjans tècnics per a dur a terme aquesta obra sense malbaratar-ne per res la part de defora, de la plaça. D'altra banda, no sé si aquest racó estava catalogat en l'inventari patrimonial del municipi. Si hi estava, mal fet està que l'hagin esbucat, i si no hi estava, pitjor encara, perquè en el seu moment s'hauria d'haver inclòs a l'inventari pel fet de tractar-se d'un dels racons que donen una fesomia més peculiar al nostre poble. No debades ha estat un dels llocs més fotografiats per tothom i tots tenim en el record vivències entorn d'aquest senyal d'identitat local, com ho són també els graons, l'església parroquial o la rectoria.

La plaça de ses Tres Creus del Molinar és l'antiga plaça de sa Quartera. Una de les tres places que foren planificades l'any 1300 quan es fundà la vila reial de Montuïri, en l'època del rei Jaume II de Mallorca. Les altres dues eren la plaça de sa Carnisseria, després des Mercat i avui plaça Vella. L'altra, òbviament, és l'actual plaça Major. La quartera era l'edifici on es mesuraven i venien cereals i llegums. Sens dubte la proximitat amb la cadena de molins feia avinent aquest servei municipal. No sabem exactament l'antiguitat d'aquestes creus, però sí sabem que el motiu que n'explica el nom és el viacrucis que es feia tradicionalment per Setmana Santa, com és també el cas del carrer de l'Amargura o el carrer del Calvari. En aquest viacrucis, que voltava tot l'antic quadrat o barri antic del poble, se seguien els passos, alguns dels quals es conserven encara. Aquest costum perdurà fins a principis del segle XIX. Per tant, com a mínim, aquest motiu arquitectònic devia tenir més de dos segles d'antiguitat.

Darrerament s'han produït diversos desastres en el patrimoni arquitectònic i, en general, cultural, al nostre municipi i a fora. Unes vegades l'ocasió ha estat el desdoblament de la carretera, d'altres vegades una nova construcció. No hi valen excuses. Que hem de tenir un bon anar a Ciutat? Molt bé. Però això no justifica destruir la placa dels qui feren possible la carretera del Puig, o l'entrada de la cova d'en Baco, o s'Hostalet de carretera entre Algaida i Montuïri o la creu de terme de Xorrigo, etc. Quina serà la pròxima? Per cert, què passarà amb el pou de sa Cova?

He sentit dir que volen fer un ecomuseu. En principi sembla una gran idea, de cara a treure'n profit per a un turisme cultural sostenible. Però on es farà? Al Molinar. Ja em pega el tremolor. I per què? Convendrà recordar que devora el molí d'en Nofre hi havia l'antiga església de Santa Maria, del segle XIII, i, per tant, convé estar a l'aguait per a possibles troballes arqueològiques. De fet sabem que al segle XIX hi trobaren part de l'enllosat antic de l'edifici. Ho conta l'arxiduc Lluís Salvador en la seva gran obra Die Balearen, avui traduïda al castellà i al català. D'altra banda, jo mateix he trobat documentat en aquella zona el topònim s'Església Vella, en terres de Gabriel Alomar. A més, record que anys enrere vaig parlar amb alguns vells que em contaven que de nins havien jugat per aquell redol i havien trobat ossos i calaveres. És segur, per tant, que hi deu haver restes arqueològiques diverses. Per què abans de dur a terme les obres no es fa una prospecció arqueològica en aquesta zona?

Als països avançats culturalment es fan ecomuseus. És cert. Però abans de res van molt alerta a conservar el patrimoni, tant l'arqueològic, com l'urbanístic i l'arquitectònic, etc. A la nostra terra som més originals. Primer tomam, després procuram cobrar, si hi ha un duro a guanyar. I si n'hi ha cap que se'n penet del desastre, aviat li espassa perquè es veu més tot sol que la una. En tot cas intenta consolar-se pensant que a l'ecomuseu hi haurà un raconet per a les creus, o per a les pedres o per als ossos supervivents del naufragi. Som així d'intel·ligents i generosos, especialistes a matar la gallina dels ous d'or. Allò que deia al principi. Anam per mal camí. Tanmateix, com que sempre he estat d'un natural pragmàtic i positiu, vull fer constar que em prest a ajudar a qui sigui, en l'assessorament cultural, tant a qualsevol particular com a l'ajuntament o a qualsevol institució pública o privada. Tenc un bon arxiu, oral i escrit, sobre la meva vila i sobre Mallorca i les Balears en general, principalment. Vull dir per a qualsevol cosa que representi un bé cultural per al poble. Per contra, si és per fer-me còmplice de qualque malifeta de patrimoni, que no m'hi cerquin. Si no hi ha res a fer, i esper que no sigui així, em quedaré a cas Porrerenc. Continuaré llegint Petrarca i escoltaré Mozart, Duke Ellington o Frank Sinatra i, si no hi ha electricitat, passaré un guster d'escoltar els indiots d'en Gaspar Vermell de veïnat.

Joan Miralles i Monserrat. Montuïri.