És ben revelador que a una ciutat on sempre ha resultat difícil trobar solars per a la construcció de centres educatius, n'apareguin tants per construir-hi esglésies. L'estadística i les confessions d'amics catòlics posaven de manifest que les que hi ha no s'omplen els diumenges. A més, per les notícies que ens arriben, el Bisbat no té doblers per construir gaire coses. És a dir, que se suposa que darrere la donació, vendrà la subvenció. I això que vivim en un Estat aconfessional amb una escrupolosa separació entre les creences religioses íntimes i les actuacions públiques dels polítics, ahir exemplificats en Javier Rodrigo de Santos. És massa fàcil però també és massa cert que aquí no es troben mai ni pressuposts ni doblers per construir habitatge social, una denúncia que no hauria de deixar de sentir-se mai des de la trona i des dels mitjans de comunicació del Bisbat. Servidor no és anticlerical a no ser que l'obliguin i comença a entendre com així el bisbe Murgui presenta tantes de reticències a concedir entrevistes. L'Ajuntament de Palma apostà ahir descaradament per una confessió determinada. Això, en termes democràtics, és senzillament innacceptable. Una demostració més de com és i de com s'actua per aquí. Supòs que molts catòlics hi estan escandalitzats.