Herr Eisenmann, senyor des Fangar, tornà ahir a posar pany i clau a la seva finca, fent cas omís de les peticions de l'Ajuntament de Manacor i dels excursionistes que diumenge reclamaren l'obertura dels camins públics. Ja que herr Eisenmann pensa viure al marge dels ancestrals costums mallorquins, que des de segles enrere han respectat el dret de pas per les finques, és ben hora que hi actuïn les institucions, començant pel Consell de Mallorca, que té les competències territorials, i si no basta el Parlament, per atorgar caràcter de llei al dret de pas. Seria convenient aquesta intervenció pública al més alt nivell possible.
És necessari recordar que fa unes setmanes el PSM proposà davant la institució insular una iniciativa que garantís el dret de pas, però no prosperà pel vot contrari del PP, que encara no s'ha sabut explicar. Fou una llàstima. Si no s'actua aviat la situació, tan contrària a la nostra idiosincràsia, serà irreversible. Herr Eisenmann ha d'aprendre a comportar-se com un mallorquí de cap a peus, per molts de doblers que tingui. Herr Eissenman no viu dins una immensa torre d'ivori. Està subjecte com tothom al llegat convivencial dels avantpassats que fonamenta l'orgull i la dignitat de pertànyer a aquesta comunitat i a aquesta terra. Mallorca no és Namídia en el temps de la colonització. Aquest país es basa en el principi de la igualtat davant la Llei. I sobre alguns inalienables drets a la propietat privada hi pesen algunes servituds en nom del bé comú. És aquest equilibri intel·ligent entre interès privat i necessitat pública allò que du com a conseqüència el respecte i la tolerància, valors que han definit la personalitat mallorquina des de sempre.
