Finalment, la reforma de l'Estatut segueix endavant i aquesta és, sense dubte, una bona notícia. El Govern de les Illes Balears s'ha compromès -val a dir que gràcies a la iniciativa del PSM- a tornar a convocar i impulsar la Ponència parlamentària per a la reforma de l'Estatut i, d'altra banda, tots els partits polítics han acceptat desbloquejar la situació i reprendre el treball de la reforma estatutària.
La situació era realment preocupant. Si el procés de reforma seguia entrebancat per més temps tot apuntava a la impossibilitat material de poder aprovar el nou Estatut aquesta legislatura. Mentrestant els projectes d'Andalusia, Canàries, Aragó, etc. es troben ben avançats i els del País Valencià i Catalunya ja són al Congrés dels Diputats.
La situació viscuda aquests dies, amb fortes acusacions entre PP i PSOE i la tensió resultant, demostra l'extrema fragilitat de la reforma estatutària a la nostra comunitat. I això és bàsicament així per la pobra predisposició que els dos grans partits estatals demostren a l'hora de reformar el nostre Estatut. De fet, si el procés vol arribar a bon port segur que exigirà un vertader exercici de responsabilitat i la necessària altura política i sentit de país per no supeditar els interessos legítims de la societat balear a les conveniències partidistes, molt especialment quan aquestes depenen de les orientacions de Madrid.
Convindrà tenir molt present que postures massa tancades, cops de porta i d'altres mesures de força poden servir d'excusa, d'excel·lent coartada, a qui no creu en el nou Estatut i vol avortar tot el procés. Una altra conseqüència igualment perillosa és alimentar l'immobilisme que alguns anhelen a fi d'esperar veure què passa amb els altres estatuts i sobretot esperar dòcilment les directrius clares i concises de les respectives seus centrals. Tanmateix el drama d'aquestes Illes segueix essent doble: no aconseguir la reforma de l'Estatut quan tots els altres avancen o bé obtenir-la descafeïnada amb el conegut pacte final PP-PSOE.
Abans de l'actual legislatura, Jaume Matas considerava que no calia de cap manera reformar l'Estatut. Posteriorment, durant gairebé dos anys, el president Matas decideix demanar -fins i tot obsessivament- «el mateix que demani Catalunya». Finalment, quan ja es coneix l'estatut català, Matas decideix alinear-se notòriament amb el sector més reaccionari del seu partit (Acebes, Zaplana...) i arremet sense contemplacions contra Catalunya. El resultat no és altre que proposar una moratòria de les reformes estatutàries. Atès que no li fan cas ni els seus mateixos, ara aposta -sortosament!- per tornar a impulsar el procés.
D'altra banda, el PSIB ha demostrat durant tot aquest temps un escàs entusiasme per accelerar i aconseguir el nou Estatut. En comptes d'apostar tan fort com ho han fet els seus homòlegs del PSC a Catalunya ens parlen de les «virtuts dels plantejaments multilaterals» a l'Estat i de la conveniència d'un finançament fora de l'Estatut i molt allunyat de l'esperit del concert econòmic. Mentrestant, però, les Illes Balears segueixen essent escandalosament oblidades pel Govern del Sr. Zapatero.
A hores d'ara, seria absolutament imperdonable que un procés tan ambiciós com el que s'ha posat en marxa a tot l'Estat no es reflectís amb força a les Illes Balears. Aquesta és una gran oportunitat per equiparar el nostre autogovern amb les autonomies més avançades, és el moment de superar les greus mancances d'autogovern i també la situació de discriminació financera que històricament han patit els nostres ciutadans. Els ciutadans de les Illes Balears no acceptaran que una vegada més PP i PSOE condemnin la nostra comunitat a estar a la coa del procés autonòmic i seguir patint el pitjor finançament de l'Estat.
Allò que importa i és fonamental ara mateix, és no consentir que es paralitzi o s'avorti el procés iniciat. Cal seguir avançant. Posar-hi el màxim compromís i cercar el màxim consens. Evidentment, això no vol dir renunciar a res, ni admetre cap passa enrere, com ara l'actual representació territorial al Parlament. Ben al contrari, s'ha de seguir endavant i arribar a un punt en què totes les forces polítiques quedin perfectament retratades davant la ciutadania. Que la gent pugui jutjar ben aviat, nítidament i sense cortines de fum, qui aposta per les Illes Balears o qui assumeix renúncies, conformismes, sucursalismes o complexos de màrtir.
Simplement això. Ja n'hi ha prou d'omplir-se la boca de bona voluntat, de victimisme hipòcrita i d'actituds provincianes. Qui vol lluitar per aquest país té l'ocasió de fer-ho. Endavant. Ara és hora no de servir-se de l'Estatut, per interessos de partit, sinó de fer-lo créixer, de fer-lo gran, tan gran com la personalitat pròpia d'aquestes illes.
