Immers en una vergonyosa i terrible guerra i sense saber com sortir-se'n, George Bush ha reconegut que eren falsos part dels informes a partir dels quals decidí atacar el règim de Saddam. Com ja passà en els anys seixanta amb el conflicte del Vietnam, cada cop és més gran la contestació interna als Estats Units en contra del manteniment de les seves forces a les riberes del Tigris i l'Eufrates. Ningú no es creu que les «eleccions» organitzades i dirigides pels nord-americans puguin servir de res. Bush comença a insinuar cada cop de manera menys indissimulada que l'hora de la retirada no és llunyana. Fins i tot el judici contra Saddam, organitzat amb molta parafernàlia i poca visió política, també està produint els efectes contraris als esperats. La invasió de l'Iraq és un fracàs d'enormes proporcions que ha incrementat el desprestigi dels Estats Units arreu del món. El final de la Guerra Freda i la caiguda del bloc de l'Est semblaven anunciar una nova era per al món regida pel lideratge moral dels EUA. No ha estat així. L'11-S canvià moltes coses. En comptes de reaccionar com una potència segura de la seva preeminència, els dirigents de Washington varen respondre a l'atac de Bin Laden amb la violència i l'expansionisme. Ara veuen els efectes del seu gran error, i George Bush, amb la seva palpable manca de lucidesa, n'és el principal responsable. Els EUA han perdut prestigi i autoritat. Els europeus continuen endavant a la recerca d'un camí autònom. El món, en el seu conjunt, no es refia de les decisions de la Casa Blanca. El desastre de l'Iraq ha obert molts d'ulls i obre el camí a una nova sensibilitat i a la convicció que res important no es pot aconseguir per la violència.