Fa 18 mesos que Zapatero va formar el seu govern després de la derrota del neofranquista Partit Popular el 14 de març. Fa 30 anys que moria el dictador i Joan Carles era proclamat rei sota les lleis del règim franquista. 30 anys en què l'aspiració profunda dels treballadors, els joves, els pobles d'Espanya, era i és acabar amb les institucions, els poders econòmics, militars, religiosos, de l'odiada i nefasta dictadura.

El 1982, González i el PSOE varen ser elegits per aquesta tasca. Varen fer el contrari: respectant els Pactes de La Moncloa, varen preservar el règim de la monarquia, amb els seus empelts parlamentaris i la seva regionalització, ideada per enfrontar els pobles.

En aquests 18 mesos la reacció franquista, darreramament encapçalada per la jerarquia catòlica, no ha donat un sol dia de respir al Govern. Ho varen dir en la manifestació del 12 de novembre, encapçalada pels bisbes: a baix el Govern! També volen dir no tocar un sol pèl als privilegis de l'Església, finançada en un 90'8% pels doblers públics.

En aquests 18 mesos el govern ha actuat respectant els privilegis de l'Església, de l'aparell judicial, els beneficis de la banca i les multinacionals. Sense anar més lluny, anuncia un nou regal de 3.000 milions d'euros a las empreses, per la baixada de l'IRPF.

18 mesos acceptant les ordres de Brussel·les de tancament d'empreses, com es prepara a Hunosa, de privatització de drassanes, d'anunciar mesures com l'augment de l'edat de jubilació...

Tot ha estat negatiu? No, és clar, hi va haver la retirada d'Iraq, es va anunciar l'obertura del diàleg per solucionar la qüestió basca...
Però malgrat això els fets demostren que aquest Govern continua, en allò que és essencial, la política d'Aznar.

Que Zapatero no s'enganyi, la reacció no li perdonarà la derrota del 14 de març. I, tanmateix, els treballadors, els pobles, la immensa majoria, sap que aquest Govern pot canviar de política. Si ho fa tindrà el suport de totes les organitzacions que es reclamen dels treballadors i de la democràcia.
A què espera el Govern per plantar cara a l'Església?

Existeixen forces per manifestar-nos milions, no en defensa de la LOE, sinó per assegurar un ensenyament públic, gratuït, científic, en tots els nivells. Aquesta és l'aspiració de la majoria. Seria la manera de començar a minvar el poder inquisitorial de l'Església catòlica.

És necessari un govern socialista amb una política socialista, per unir la majoria, per vèncer la reacció, per satisfer les aspiracions profundes a la pau, al pa, la llibertat, frustrades, desviades, durant aquests 30 anys.

El franquisme segueix allà mobilitzat els treballadors i les seves organitzacions poden fer-li front amb els mitjans de la democràcia i la mobilització. El Govern té l'obligació de complir amb els que el varen elegir el 14 de març, encara és temps, no és tard...

Pere Felip i Buades. Palma.