Fa 18 mesos que Zapatero va formar el seu govern després de la
derrota del neofranquista Partit Popular el 14 de març. Fa 30 anys
que moria el dictador i Joan Carles era proclamat rei sota les
lleis del règim franquista. 30 anys en què l'aspiració profunda
dels treballadors, els joves, els pobles d'Espanya, era i és acabar
amb les institucions, els poders econòmics, militars, religiosos,
de l'odiada i nefasta dictadura.
El 1982, González i el PSOE varen ser elegits per aquesta tasca.
Varen fer el contrari: respectant els Pactes de La Moncloa, varen
preservar el règim de la monarquia, amb els seus empelts
parlamentaris i la seva regionalització, ideada per enfrontar els
pobles.
En aquests 18 mesos la reacció franquista, darreramament
encapçalada per la jerarquia catòlica, no ha donat un sol dia de
respir al Govern. Ho varen dir en la manifestació del 12 de
novembre, encapçalada pels bisbes: a baix el Govern! També volen
dir no tocar un sol pèl als privilegis de l'Església, finançada en
un 90'8% pels doblers públics.
En aquests 18 mesos el govern ha actuat respectant els
privilegis de l'Església, de l'aparell judicial, els beneficis de
la banca i les multinacionals. Sense anar més lluny, anuncia un nou
regal de 3.000 milions d'euros a las empreses, per la baixada de
l'IRPF.
18 mesos acceptant les ordres de Brussel·les de tancament
d'empreses, com es prepara a Hunosa, de privatització de drassanes,
d'anunciar mesures com l'augment de l'edat de jubilació...
Tot ha estat negatiu? No, és clar, hi va haver la retirada
d'Iraq, es va anunciar l'obertura del diàleg per solucionar la
qüestió basca...
Però malgrat això els fets demostren que aquest Govern continua, en
allò que és essencial, la política d'Aznar.
Que Zapatero no s'enganyi, la reacció no li perdonarà la derrota
del 14 de març. I, tanmateix, els treballadors, els pobles, la
immensa majoria, sap que aquest Govern pot canviar de política. Si
ho fa tindrà el suport de totes les organitzacions que es reclamen
dels treballadors i de la democràcia.
A què espera el Govern per plantar cara a l'Església?
Existeixen forces per manifestar-nos milions, no en defensa de
la LOE, sinó per assegurar un ensenyament públic, gratuït,
científic, en tots els nivells. Aquesta és l'aspiració de la
majoria. Seria la manera de començar a minvar el poder
inquisitorial de l'Església catòlica.
És necessari un govern socialista amb una política socialista,
per unir la majoria, per vèncer la reacció, per satisfer les
aspiracions profundes a la pau, al pa, la llibertat, frustrades,
desviades, durant aquests 30 anys.
El franquisme segueix allà mobilitzat els treballadors i les
seves organitzacions poden fer-li front amb els mitjans de la
democràcia i la mobilització. El Govern té l'obligació de complir
amb els que el varen elegir el 14 de març, encara és temps, no és
tard...
Pere Felip i Buades. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.