Anònimes volanderes octavetes nocturnes s'espargeixen pels carrers de Sineu la vetlla de la Fira de Sant Tomàs avançada a Santa Llúcia. Nadal s'estira com un comercial xiclet des del primer dia de dessembre. El vent i el seu esperit solidari se'ns presenten en forma d'ensurt o d'home de bulto que s'enfila per les parets a un euro d'un tot -a cent-. A banda del gust, moralment de classe, un, condescendent, pot pensar que cada un d'aquests horteres pares Noel penjats de la finestra o de la balconada és una crida a la pau, com les octavetes que denuncien els capitals pecats dels governants enumerats d'un en un. És la primera de les obres de misericòrdia: ensenyar a qui no en sap. Però és sabut que la mel no està feta per a la boca de l'ase. I no és la mateixa cosa dita per un o per un altre.

Hi ha qui pot practicar la caritat, malgrat tota la seva misèria, «donar menjar al fart, aigua al negat, assistència al viciat...», i hi ha qui ha de rebre la benedicció a pesar de la seva honorabilitat personal: el pes és relatiu a la força de la gravetat. No hi hauria motiu real per diferenciar unes bombetes d'unes altres, ni un calendari de llustrosa cap de servidor de la comunitat que un altre de camioner amb exhuberants i provocatives formes femenines. Sembla que la diferència ve marcada pel destí del preu i la propaganda. Potser Nadal i tota la seva crida a la convivència i l'harmonia sia simplement propaganda baratera. Com la dels bisbes manifestants que obliden, en sortir al carrer, les seves randes al bàcul i ebolso

de les seves serioses i cerimonioses ridiculeses oficials. Per això, del Nadal que ve un espera les neules -i que se solen retallar en un paper el primer horabaixa de vacances-, la llet d'ametla que bull la nit de Nadal, una mica de torró amb la família i els molts d'anys d'una mirada anònima nata.

l l l

Diuen que enguany els papers per als treballadors de tota l'àrea vénen amb retard i el subsidi de torn no arribarà fins el gener, amb tot el que suposa de manca de capacitat adquisitiva per a un bon sector de gent. Però la solidaritat no és per a ells, sinó per a aquells altres més llunyans, que no tenen el Nadal tan ensucrat de publicitat com per aquí. Per si de cas, les ferreteries han augmentat les vendes de panys i de poc santes claus, i la policia anuncia més vigilància contra aquells que no es puguin pagar un tiberi a un hotel i hagin de córrer amb el cotxe d'un lloc a l'altre. A Manacor embolicam el Nadal de paper d'or i passarem la vergonya davant un mort de fred pels carrers del port. Del Nadal ensucrat, en definitiva, tothom en treu la seva embafada demagògica, com aquestes ratlles. Talment com ho diuen els metges: Si les festes fan més malalt que una passa de grip i més morts que una desgràcia natural, com una guerra.

Sempre ens queden idonis pobles com Pòrtol que s'ho fan amb unes festes singulars que mai podran competir amb Festival Park, que és a dues passes, però s'ho creuen.

l l l

En Gori Kuper té morenes i les té totes en el CIM... I en voure el betlem de les princeses canta ui, ui, ui, ui.